La casa deserta s’abriga amb llentiscles i figueres al seu interior. Encara conserva alguns rajols, a l’entrada, i algunes canyes a la teulada, lligades amb argila. M’agenollo davant de la porta vençuda. Lo seu dintell ha estat espoliat. Quin amor reuní unes persones per alçar estes quatre parets? Quin anhel amorós i lliure va encanyissar
La meua ànima s’arrossega pels carrers de les ombres ensangonades. En un altre temps, ací van desfilar les legions pulcrament uniformades fins arribar a la plaça. El fàstic de la gent que aplaudia esdevingué temor i tristesa, l’endemà. El silenci va governar des d’aleshores i les converses de carrer van encetar el camí de la
Les veles al vent, l’eufòria en les mirades. Bufa el Vent de Dalt.
Tot allò que és viu. Encenem la nit amb cants, al far de Buda.
I I de sobte és diumenge i bufa el vent de dalt. Goethe desperta de la seua letàrgia: ‘Sobre la calima de les onades vaig. Sempre avant, sempre! La pau, lo descans, han volat.’ Ai, les meravelloses tardes vora el cel de Godall. Mandroses, lentes al mes de març. Arriben los dies de celebrar i
Pels camps del bell maig, la papallona roja vola ben arran.