La casa deserta s’abriga amb llentiscles i figueres al seu interior. Encara conserva alguns rajols, a l’entrada, i algunes canyes a la teulada, lligades amb argila.
M’agenollo davant de la porta vençuda. Lo seu dintell ha estat espoliat.
Quin amor reuní unes persones per alçar estes quatre parets? Quin anhel amorós i lliure va encanyissar la teulada? Vull copsar l’alegria d’aquelles dones i aquells homes que desermaren esta terra aspra i desagraïda.
Vull esperar el migdia i vore com es colga la tristesa en esta caseta rònega.
Per primera vegada he estat feliç callant davant d’una caseta vençuda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!