Solcades

Eduard Solà Agudo

28 de març de 2023
0 comentaris

Rònega

La casa deserta s’abriga amb llentiscles i figueres al seu interior. Encara conserva alguns rajols, a l’entrada, i algunes canyes a la teulada, lligades amb argila.

M’agenollo davant de la porta vençuda. Lo seu dintell ha estat espoliat.

Quin amor reuní unes persones per alçar estes quatre parets? Quin anhel amorós i lliure va encanyissar la teulada? Vull copsar l’alegria d’aquelles dones i aquells homes que desermaren esta terra aspra i desagraïda.

Vull esperar el migdia i vore com es colga la tristesa en esta caseta rònega.

Per primera vegada he estat feliç callant davant d’una caseta vençuda.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!