La meua ànima s’arrossega pels carrers de les ombres ensangonades. En un altre temps, ací van desfilar les legions pulcrament uniformades fins arribar a la plaça. El fàstic de la gent que aplaudia esdevingué temor i tristesa, l’endemà. El silenci va governar des d’aleshores i les converses de carrer van encetar el camí de la clandestinitat. S’acabaren els dies de mercat i els xiquets s’acostumaren a les sopes de ceba i de pa, a la millor menja del món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!