Dèsset, díhuit, dènou, vint
18 d'octubre de 2022
0 comentaris
Tots los números. Dèsset, díhuit, dènou, vint. Horari solar. — La mesura del temps.
Tots los números. Dèsset, díhuit, dènou, vint. Horari solar. — La mesura del temps.
Lo joc dels miralls. Lo sentit de la vida. Enaltir la pau. — Perdre la pau, la calma, la serenor, representa perdre el sentit de les coses importants de la vida. Per moltes aparences que els espills mos evoquen, la pau sempre ha de prevaldre.
Barcelona crema. La meua família ha tornat a Ulldecona i jo ja fa més de 10 anys que visc a Les Cases (a voltes també a Ulldecona). Barcelona va acabar amb la paciència del malestar del soroll, lo consum i, per què negar-ho?, la inseguretat. En néixer lo seu fill, lo meu fillol Pau, ma
Este migdia l’he passat a Les Coves de Vinromà, al Baix Maestrat, sanejant unes granges de ‘tosinos’. Per bé que matino, a quarts d’una passava per Traiguera fins arribar al tros, a Ulldecona, del Castell fins les Moles, gas. Però jo lo que vull advertir amb estes ratlles és que al forn de les Coves
I La tardor, per ser l’estació més amable, és fràgil i elegant. La tardor és l’estació de la raïl i la rosada, de les reconciliacions i l’abundància, de la fortalesa i les revelacions oníriques. La tardor és un estat de la ment i, per tant, de la matèria, un acabament, un acomiadament, un silenci aferrat al brancatge
La meua vida. La presó de l’escola. Lo gran silenci. — Sempre dic que vaig tenir la sort d’anar a una bona escola, amb bons mestres. Així i tot, l’escola sempre va esdevenir una ‘presó’ on mai em vaig sentir còmode. Va com va.
Jo tinc un TOC (des de fa anys molt controlat) i sé que fent-ho saber podria ser que posés en perill la meua situació laboral, fins i tot que algunes persones que aprecio i que ho desconeixen s’allunyin de mi o em mirin d’una altra manera. No puc dir que no m’importe, ni que no
Avui m’he trobat francament malament. Marejat, amb dolor als ronyons… No soc gens amic del Nolotil, però me l’he acabat prenent amb el cafè i finalment m’he recuperat. En plena catarsi, he pujat al pis de ma mare i se m’ha ocorregut endollar-me a la ‘tele’. Tot just començava un programa que es diu Planta
Dissabte passat vaig anar al Centre Obrer de la Sénia per assistir al passi d’un documental interessantíssim sobre la història del moviment obrer a França. Vaig anar acompanyat del meu amic Toni. Va ser un plaer retrobar-me amb l’amic i blocaire de la casa Jordi Martí, el qual mos va donar tota una lliçó de
Foc a la tardor. Un espill de l’ànima. La gent de les valls. — Una evocació de pobles pirinencs com Montenartró, Romadriu, Rialp.
Ja podeu consultar el vostre pronòstic per a la propera setmana. De res. Àries, amic, de mica en mica arribarà el dia que deixaràs la roba d’estiu. En general, bé. Taure, has estat esperant un temps, però a la vida tothom fa cua i espera. Cranc, qui ensopega i no cau, avança camí. Gèminis, qui
Cul d’olla, malastruc, que m’has ben fotut. He venut l’ànima al cal drapaire, estic malalt de lletres menjades per les tragèdies de les vides mai contades. Tinc l’esperança dels silenciats, dels patriotes de la nació, del testimoni dels vençuts que mos llegaren la parla i l’abecedari de la llibertat.
Dies de tardor. La barrancada d’aigua mos porta saó. — Les pluges de la tardor estoven la terra i la preparen per a ser llaurades i de seguit sembrades.
La llarga espera. Mos ha arribat la pluja. Rastre de camins. — Després d’un estiu feixuc, un altra tardor oxigena la terra. La tardor enyorada! I així que plou fa de bon transitar pels camins.