La Biblioteca Popular de Vinaròs acull estos dies una exposició sobre la Carta de Poblament de la ciutat, del 1241. Si en teniu l’oportunitat, no us n’estigueu de visitar-la.
I M’escriu la Mireia (el nom és inventat) indignada i carrega contra Marcel•lí (el nom és inventat), que es dedica a prevaricar perquè es pensa que té aquests poders i la resta som una colla d’idiotes que no tenim nassos de fer saltar la llebre, ni de demanar explicacions. Li dic que el millor que podem
Sempre em llevo abans de l’alba i surto a passejar amb la Lila, la meua gossa. A voltes és ella qui salta al llit i em desperta. I a les set ja hem passejat i m’he traslladat a la feina. Faig lo cafè a la benzinera de Sant Rafel del Riu i d’allí em desplaço
-La lluna sempre enganya. Adrià buscà la mà de la Lídia, a les palpentes. -Quin diumenge més feliç. La Lídia sentia el fred de la nit i havia colgat els braços a dins del sac de dormir. -Demà, si Déu vol, dilluns. Jo em quedaria a viure ací dalt. -Estic cansat, però no tinc son.
Vols escriure? T’agradaria escriure un relat de la meua experiència, d’allò que ja coneixes de mi? Ara et diria que deixis passar els anys i visquis les teues vivències com si fossin totes un regal, fins i tot les més dures i sonades. Que el cric-cric dels grills estigue present quan t’arribe la nit. Deixa
La lletra clara. Un somriure ben gruixut. Ganes de viure. — Tot es llegeix bé, tot és entenedor i clar quan s’és optimista.