Jo espere allò que em trobe, un anar pasant els dies amb les mateixes persones i els carrers que munten i el port menut que és un monument al poble, i el pou de la Plaça de sant Pere i una gelor als peus i la remor de la mar quan la nit ja ho
I Quan l’ànima se li elevà per damunt del llit i per primera volta veié el seu cos i la ferida de l’operació al seu costat esquerre i sentí el silenci dels presents assistint la cirurgiana que el cosia, sentí una emoció diferent a l’eufòria i la candidesa pròpies dels sentiments terrenals. Tanmateix, a mida
I Miserables i covards, per què no dieu la veritat? Covards, miserables, la vida se us escapça quan obriu la boca per parlar. Sou l’ombra del lladre, flors marcides de plàstic, la lleganya de la peresa, el cagall de la bèstia, fills de l’odi i la ignorància lliurada al xantatge i la por de les
El vaixell s’ha aturat i a la cabina, el capità, embriagat, jau a terra. Benvinguts a l’oceà. En aquesta nit, àngels de la mar, lliureu-me al bosc nevat o a la vall on puga somniar altives atzavares i una pluja plovent sobre un camp d’alfals en primavera. I que la felicitat que habito,