Postals de llaüts i platges de gents, de palers, xiquets, bous que estivaven. Carrers amb dones remendadores, carrers polsosos i pedregosos, de cases blanques i cortinetes de cotó trenat.
Este migdia ho comentava amb un bon amic, en Rodo. Ell no hi estava gaire d’acord, però jo segueixo opinant que el temporal Glòria mos ha emmudit. Més tard, metres esperava que ma filla sortís de la Catequesi, ho comentava amb un altre bon amic, en Pucu. I en Pucu venia a la meua: Lo
Tota llum penetra pel finestró que il·lumina els cabirons de fusta. Quan siga llevat lo llop silenciós, la llum que penetra pel finestró li mostrarà el camí del perdedor, lo camí que haurà de recórrer sol.
Ara que bufa el Llevant que tot ho remou i ens porta noves melodies nocturnes i, amb elles, emocions retrobades pel record d’hiverns viscuts, planejo una nit de lectura. He esperat aquests dies amb tanta devoció que ara que comença la nit i el poble dorm, m’arrauleixo a la meua cambra i amb una mica
La vida i la mort, dreta i esquerra d’un breu viatge a la llum del sol. El fred, la calor. Els dies volant, les aparences. Los dies d’estiu, la neu de l’hivern, amors efímers, dues lectures, quatre converses, setze nòmines. Fer cua, dormir. Comprar una casa. Donar propines. Endevinalles. La felicitat.
La nit fosca i gèlida és mandrosa però alegre quan passeja pels carrers on els gats s’arrauleixen o esperen endormiscats una visita amb peixet. Conten que vindrà el Llevant, conten que nevarà aviat, però jo us dic que abans plourà. El carnisser escriu cartes així que tothom ja dorm. El carnisser escriu cartes que no
És certa la nit i el cel és negre. Deixo el diari. Deu mil llumetes al sostre del món em fan sentir bé. La vida és això: Unes vacances després del soroll.