Aquella tarda, després de dinar, aniria a cal Mateu, el seu germanastre, i amb l’excusa de veure’s a la fi després de l’enterrament i després de la seua tornada definitiva de Nonantola, li demanaria d’endur-se la seua herència del pare: La biblioteca. Desconfiada, li sabia greu pensar que en Mateu potser s’hauria fet la seua
En un primer moment, el diagnòstic no el deixà indiferent, però tampoc el trasbalsà gaire. En sortir de la consulta sentia només una estranya sensació de tristesa i esgotament. Volia lluitar, volia seguir endavant, però sobretot volia descansar una pila d’hores seguides sense que res molestés el seu sonmi o el seu malson. Un dolç
Jo vull ser com un colom, com el colom d’aquell pi que el vent sacseja amb força i que a l’estiu fa ombra. Jo vull ser com un colom solitari i bon amic dels moixons d’aquell indret florit de farigola. Jo vull ser com un colom, com un colom alegre que de dia viatja i