No em refereixo a la lluna del Nil, ni a la seua cançó favorita, ni a este porticó mal tancat pel vent que el seu amo -o ama- no vol acabar d’adreçar, car se l’estima o el prefereix així, obert al vent, als temps. Obra del vent, pel vent i l’espectador. Així ho preferiria don
En una altra vida vaig ser arqueòleg. Avui m’ho ha recordat un amic amb qui vaig compartir algunes proeses científiques.
Les millors cireres, les endolcides pel sol, es cullen al juliol. El juliol és lo mes calurós, no cal dir-ho, i mandrós. Estic d’acord que cal aigua per a fer madurar la cirera: Així que floreix l’arbre -la flor de cinc pètals-, cal regar ben alegrement, que les raïls es xopen força, però que l’aigua
De les sis que danso sota la pluja. I danso xalant. I he continuat xalant amb un arròs a la cassola que només ma mare sap fer com mos agrada. Diria que la pluja, ara que estic a l’aixopluc, ha parat. Per això acabo de consultar el temps segons l’iPhone per a demà i demà