Si jo tingués un vaixell de vela aniria fins a Mallorca. I de Mallorca fins al port de Pescara. I del port de Pescara al de Rimini. Però al setembre, o potser tot just passades les Festes d’Agost, tornaria al port de Les Cases, amarraria a la voreta de la xalaneta de José Lluc, allà
Quan retorno a esta fotografia de Mas de Barberans sento una nostàlgia de no sé ben bé què, però una nostàlgia certa, tot i que imaginada. És un bancalet amb quatre cavallons, menut. Preciós. Jo diria que sento una nostàlgia per quelcom íntim que no podria expressar ara. El dia que vaig saber que seria
Avui, la Terra, que si no diuen una altra cosa és este planeta que sembla que habitem, estarà en lo punt d’enguany més allunyat del Sol en la seua òrbita. Concretament, a una distància de 152.092.511 quilòmetres. Sabeu quants són 152.092.511 quilòmetres? Jo no, però un dia vaig llegir que d’aquí milers de milions d’anys
‘Estimar és trobar en la felicitat de l’altre la teua pròpia felicitat’. Gottfried Leibniz.
Són un depuratiu molt potent. Cal prendre els seus pistils del color de la imaginació i escaldar-los un poquiu. Lo seus pistils, fràgils, al sol de l’estiu, aviat es sequen.
Un capvespre o un matí. Avui fa 92 anys que morí un músic anomenat Alfred Eric Leslie Satie. A París.
Mos vam conèixer el dia que vaig tornar a desbrossar una finca de mon tio, a Les Cases, fa un parell de mesos. La figuera i els ametlers havien rebrotat força des de l’any passat i els cards feien goig de vore. Enguany he decidit esporgar tots los seus arbres a consciència i ara tinc