Per mi l’estiu potser siga com una crisi feliç, com un moment de traspàs, de canvi, sentimentalment i objectivament parlant. A estes alçades de l’estiu és quan començo a preveure el planter que faré de cara a la tardor, que és quan comença l’any. L’any comença a la tardor. Això de la Nit de Cap
Quan era massa menut per anar amb bicicleta pel poble a soles, anava amb bicicleta al racó de la Conxín, la qual tenia la paciència de només maldar-me i fer baixar tots los sants quan ja era una evidència que havia acabat amb les seues floreres del petit hort del costat de ca seua. Al
‘Il n’y a point d’effet sans cause’. François Marie Arouet (1759): Candide, ou l’Optimisme. Ah!
La Lila, abans d’anomenar-se Lila, era una gosseta de quatre mesos que un dia va acudir a l’hort de la via. Per ventura, era un migdia que jo esperava pacientment que l’aigua m’arribés a la bassa per poder regar les bajoqueres. No duia collar i estava plena de puces i paparres. La vaig llençar amb
Avui ma filla i jo hem anat a cercar una manualitat a Amposta. I enlloc de tornar a casa, mos ha abellit passejar per la part del castell, pel carrer Fossat. La biblioteca estava tancada -com la d’Ulldecona, a l’estiu no obre a la tarda- i hem anat a la terrassa de La Mandala, a
Un dissabte de l’estiu de fa dos anys vaig anar a vore l’amic d’un conegut que cultiva alls a la Jana. Jo tenia la curiositat per aprendre a fer forcs amb el sègol, un cop collits. De fet, no seria fins al cap d’uns mesos, a l’octubre, que jo sembraria alls per primera vegada: Los
‘El més important no és romandre viu, sinó romandre humà’. George Orwell.
Dissabte vam trobar-mos uns amics i amigues per a escoltar l’amic Jordi parlar sobre el seu àmbit professional, que és la Biodinàmica. Ma filla Aran semblava disposada a escoltar en Jordi, però finalment va adormir-se. Havíem estat jugant força estona i la sala del Centre Marcel.lí Domingo, plena, és certament acollidora, ideal per a relaxar-se
Entre Montanyana i el Pont de Montanyana també vaig aprendre a pasturar.
Feia poc que havia estat instal·lat i responia amb aquella displicència pròpia dels que no coneixen gaires coses, però tampoc els cal. Era previsible que, amb els anys, aquella energia continués alimentant la seua arrogància -i de bona gana, com si fos una normalitat-. Però les potències van canviar i un dia van arribar uns
‘La nit més màgica de l’any’ no és pas la nit del Reis màgics. O no és pas l’única. No existeixen les nits màgiques, ni els miracles, i els mites són part de la literatura (de la bona literatura, per cert), per molt les mil-i-una antroposofies s’entestin en fer-nos creure (per a que no ens
M’havia comentat que la seua granja tenia llum i aigua. D’alguna manera, podríem dir que sí, però ‘no van’. Deia que només era qüestió de trucar a la companyia de l’electra i avisar a l’ajuntament per a poder tornar a obrir l’aixeta. Això va passar el passat dissabte i avui li han comunicat que la