Solcades

‘La nit més màgica de l’any’ no és pas la nit del Reis màgics. O no és pas l’única. No existeixen les nits màgiques, ni els miracles, i els mites són part de la literatura (de la bona literatura, per cert), per molt  les mil-i-una antroposofies s’entestin en fer-nos creure (per a que no ens agafin gaires ganes de pensar) coses i fets que no es poden mesurar, ni veure, sinó creure des dels apriorismes més insospitats.

Però no cal ser així com sóc jo, carat! No cal que us expresseu així per denunciar que ja n’hi ha prou de no educar des de la ciència, des de la crítica històrica de la raó. Que jo també sóc capaç de referir-me a la nit dels Reis màgics com ‘la nit més màgica de l’any’, prèvia acceptació que la nit pot ser bella, calmosa a causa de la lluna, de les estrelles, del silenci, del fred, de la companyia, potser arran de la mar o, pel meu gust, en qualsevol entorn allunyat de les grans ciutats.

Que ‘tot comença en un mateix’ (Ovidi Montllor i Mengual).

Totes les nits són màgiques, així, per dir-ho d’alguna manera. I els dies.  I no cal fer-ne una mentida pietosa més per a tots els públics i totes les edats.

Però que si diem que la Nit de Reis és la nit ‘més màgica de l’any’, ja mos entenem i no cal fer-se el boig, ni pretendre-ho, sinó acceptar que la nostra cultura, les nostres tradicions, los nostres valors, la nostra ètica, travessen per un profund canvi i a voltes, la gimàstica (el mite) i la magnèsia (el logos) es confonen sistemàticament i cap passejant sembla que no se n’adoni.

La confusió.

Que la Nit de Reis del 1984 va ser una nit diferent a l’actual i això és així perquè sense voler-ho mos hem fet grans i allò que deien les nostres àvies era cert: El temps de la innocència no dura sempre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!