L'Hereu Riera

«Pere Navarro, en el seu discurs de comiat, es refereix als “moments difícils” i als “sacrificis” que han hagut de passar els socialistes per Catalunya. I m’ha creat un dubte: Sacrifics de quin signe?

Es refereix al “sacrifici” de votar a favor de la LOHPA?
Es refereix al “sacrifici” de votar NO a l’oficialitat del català a Europa?
Es refereix al “sacrifici” de votar NO a les Seleccions Catalanes?
Es refereix al “sacrifici” de celebrar, amb C’s i PP, una Constitució sense DD?
Es refereix al “sacrifici” de donar suport a un Junkers hostil a Catalunya?
Es refereix al “sacrifici” de defenestrar Pasqual Maragall a ordres de Zapatero?
Es refereix al “sacrifici” de fer la gara-gara a Alfonso Guerra?
Es refereix al “sacrifici” de tants anys de lerrouxisme estil Josep Maria Sala?

»Perquè, Pere, m’agradaria que m’identifiquessis exactament quins són el/els moment/s (potser és més d’un) en què vosaltres us heu “sacrificat” per Catalunya. Jo, en la meva ignorància, només veig que entre donar la cara pel nostre país i la possibilitat de no coincidir “a pies juntillas” amb la posició del PSOE més jacobí, no heu fet mai un lleig a Ferraz. També això era un d’aquests “sacrificis”? No ho sé: com que dius que al PSC l’han perdut els “matisos”…

»Au vinga, Pere, que ja ens coneixem. Ara heu sortit amb aquesta farsa del Federalisme. Qui s’ho pot creure, això, 35 anys després? Vosaltres només heu “reaccionat” davant la catalanofòbia espanyola si hi podíeu rascar algun vot, mai per fer justícia a la nostra soferta nació (que insistiu a sotmetre a Espanya). ¿On és aquella “ànima catalanista” que dieu que teniu (al 50% almenys)?

»Reconeix-ho. Heu estat enganyant miserablement el poble català durant més de 30 anys. I ho heu fet amb l’amable camama del “partit de les dues ànimes”. Partit de dues ànimes (cosa immaterial) potser, Pere. Ara: partit d’una sola actuació política física i efectiva. La més jacobina. Durant tot aquest temps us heu oblidat sistemàticament d’un fet: els països, per molt plurals que siguin, tenen una sola ànima. I vosaltres heu fet un doble joc miserable, la factura de la qual sempre ha anat a càrrec de l’ànima “catalana”, la qual heu amagat sota l’estora a la primera conveniència.

»Pere, el que heu fet –i sento dir-ho en termes clars, però crec que ja era hora– és trair Catalunya fins al moll de l’os. Sí, fins al moll de l’os. Repetidament. Impunement. Sense clemència. En els moments clau ens heu deixat sols, i ben sols. Sense cap mena de mirament. Al llarg de molts anys. I ara ho esteu pagant. Ara no te n’estranyis. El que us ha passat és ben normal. Una de les vostres ànimes us ha volat de la nit al dia. Ja tothom veu que preferiu estar amb C’s i PP abans que amb els partits que lluiten pel Dret del nostre poble a Decidir. Ara us heu quedat sense candidata a primer secretari. Normal. I aviat, tota aquella munió de gent de bona fe que us omplia les llistes als pobles de Catalunya també s’ho pensarà. Perquè el “matís” de l’ànima catalana us ha ben desaparegut. Ja només us queda el paper galdós d’un lerrouxisme que crèiem superat als anys 20.

»No m’estranya gens que no pugueu trobar un líder. ¿QUI VOLDRIA LIDERAR UN PARTIT PER NEGAR EL DRET A DECIDIR DEL SEU POBLE, PER MOLTA POLTRONA QUE ELS POGUÉS SIGNIFICAR EL GEST?».

[Del FB de Toni Strubell]

+
En Miquel Iceta, que s’ha “ofert” (després de la plantada de la Núria Parlon) per pilotar el partit fins a tornar-lo a la “normalitat” (seguint un full de ruta que ja té calculat al mil·límetre), diuen que vol Pere Navarro al seu costat, dalt del camell, durant la propera travessia del desert… No se sap, ni ho ha explicat, que jo sàpiga, quina raó hi ha darrere aquest “gest”, però sigui com sigui, d’això se’n diu començar amb bon peu, tanmateix!

+
En la seva aparició estel·lar al programa matinal de RAC1 d’aquest monàrquic dimecres, el senyor Iceta, a més d’afanyar-se a dir que ell no pensa trencar amb el PSOE (cosa per la qual m’hauria jugat el coll de la camisa), s’ha refermat en la seva crítica a la pregunta de la consulta, que ja va blasmar, amb la seva famosa fina ironia, en el seu moment (vid. ElPeriódico, 14 de desembre de 2013). La doble pregunta va ser concebuda en aquest format per donar cabuda a l’opció terceraviàtica, si no recordo malament, però el seu principal destinatari (i instigador, alhora) la troba, ves per on, “un nyap”: “La ‘pregunta encadenada’, així la va descriure Oriol Junqueras, no és clara i inclusiva, com va dir Artur Mas, sinó més aviat confusa i fraudulenta, com va escriure Joaquim Coll”, diu Iceta en l’escrit esmentat, i anomena tot seguit per quines raons ho és.
Bé, doncs aquest Joaquim Coll en qui Iceta recolza el seu raonament acaba de declarar públicament que els partidaris de la consulta són una colla de drogats [aquest (des)qualificatiu ens faltava a la col·lecció, veus que bé?]: segons aquest historiador i articulista en el mateix diari barceloní on Iceta clavava les seves coces dialèctiques contra la pregunta del referèndum del 9-N, el sobiranisme és “un gran porro” que els partidaris de la independència “s’estan fumant amb fruïció”… Es veu que la “desqualificació” ha molestat en determinats ambients sobiranistes. Desqualificació?, del sobiranisme? Més aviat qui ha quedat desqualificat amb aquest estúpid estirabot és ell, en primer lloc com a conciutadà dels catalans (també dels sobiranistes), però hi ha quedat a més com a historiador, com a professional i com a humanista.

+

“Qui esperi resultats diferents fent el mateix és un ‘tonto’ o un boig”

[Piulada feta abans-d’ahir per Rocio Martínez-Sampere, parafrasejant Albert Einstein, poc després de l’anunci d’intencions del seu company de partit, segons que recollia elSingular.cat en aquest enllaç]

+
“Potser ni tota la intel·ligència i l’olfacte polític del món poden ja reconstruir un PSC partit en massa bocins”

[article de Toni Aira al mateix digital: “Socialistes Partits de Catalunya”]

+
Algú ha dit aquests dies que la sigla PSC podria designar perfectament un hipotètic Partit Sense Cap, i l’enorme cap d’en Miquel Iceta i la privilegiada intel·ligència que diuen que conté no sembla pas que puguin fer pensar una altra cosa…