Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Dues gotes

0
Publicat el 9 de maig de 2013
El vent desfà l’aigua, 
i es precipita
en forma de gota,
llisca damunt
la superfície llisa,
aleatòriament,
va prenent forma…
La brisa de la tarda
juga a inventar…
i aplega dues gotes.
Subtilment s’apropen, 
i es complementen,
i creen nous espais…  

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Una nit d’estiu

0
Publicat el 7 de maig de 2013
Va ser una nit d’estiu,
prop d’un mar d’argent,
sota una lluna inquietant
que ens encenia,
que tu i jo ens vam estimar.
  
La calidesa d’uns ulls
encessos,
la nuesa d’un llavis,
perpetuant el bes. 
Tot ens abocava al desig,

Captivats per la lluna,
vam seguir besant-nos  
fins sentir la tènue llum
de l’alba, templant el cos.  

Va ser dins el somni
d’una nit d’estiu…
que tu i jo ens vam estimar.   

              

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Abraça’m

2
Publicat el 6 de maig de 2013
Abraça’m,
no deturi’s l’instant
de l’abraçada,
no deixis d’estimar-me.
Fem d’aquest tresor,
aliment per l’ànima.

Vull fugir del temps passat
que empresona,
vull romandre plenament
en l’ara.

Percebre les textures,  
i amolsir el tacte,
respirar els aromes 
en cada alenada,
sentir el caliu d’una mirada,
i escoltar-te mentre em parles.

Abraça’m,
i no deixis d’estimar-me.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Quan dormo

0
Publicat el 4 de maig de 2013
M’adormo quan la nit
apaivaga la veu diurna,
quan els remors invisibles
esdevenen subtils melodies,
quan la calma ampara
el silenci colpidor. 

I acluco els ulls,
i em lliuro plàcidament
a l’encanteri de la son. 

Visc històries incertes,
imatges inverossimils,
envaint la ment,
sense cap ordre ni enteniment,    

a l’aixoplug d’un cos adormit,
que s’explaia en somnis…
     

                             

     

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La vida és ARA

0
Publicat el 3 de maig de 2013
Deixo de pensar i començo
a ser,
observo el meu pensament,
sense jutgar-lo,
així és com començo a viure
l’ARA.
Com ho viu un infant,
perque viure
des del pensament,
atura qualsevol vivença
present,
i ens ancla dins un passat 
i un futur, inexistents.
El fals ego que hem anat
construint,
només delimita i exclou
tota vivença de l’ARA.  
Per a l’ego equivocar-se
és morir. 
Hem anat convertint 
els falsos pensaments,
en constums,
en patrons de vida. 
En el moment que deixo
de ser la ment,
i observo al pensador,
sense jutgar-lo,
és en aquest precís moment,
quan començo a viure l’ARA.                      

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Ulls d’aigua

0
Publicat el 2 de maig de 2013
Els meus ulls juguen
a ser aigua,
bressolen dins un mar
corpresos pel blau…   
He vist el mar
dins uns ulls àvids de llum…
acaronant somnis,
acollint jocs d’infant, 
il.luminant les nits opaques,
inspirant versos blaus,
esllavissant somnis damunt
la sorra pàlida,
cobrint-los de sal.  
He vist el mar
jugant amb la brisa,
acollint un grup de gavines…
Sóc jo qui et mira mar,
a l’esclat del teu blau…
i tu dissols el temps,
i ara els meus ulls,
són d’aigua.                   

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari