Publicat el 3 de maig de 2013
La vida és ARA
Deixo de pensar i començo
a ser,
observo el meu pensament,
sense jutgar-lo,
així és com començo a viure
l’ARA.
Com ho viu un infant,
perque viure
des del pensament,
atura qualsevol vivença
present,
i ens ancla dins un passat
i un futur, inexistents.
El fals ego que hem anat
construint,
només delimita i exclou
tota vivença de l’ARA.
Per a l’ego equivocar-se
és morir.
Hem anat convertint
els falsos pensaments,
en constums,
en patrons de vida.
En el moment que deixo
de ser la ment,
i observo al pensador,
sense jutgar-lo,
és en aquest precís moment,
quan començo a viure l’ARA.
a ser,
observo el meu pensament,
sense jutgar-lo,
així és com començo a viure
l’ARA.
Com ho viu un infant,
perque viure
des del pensament,
atura qualsevol vivença
present,
i ens ancla dins un passat
i un futur, inexistents.
El fals ego que hem anat
construint,
només delimita i exclou
tota vivença de l’ARA.
Per a l’ego equivocar-se
és morir.
Hem anat convertint
els falsos pensaments,
en constums,
en patrons de vida.
En el moment que deixo
de ser la ment,
i observo al pensador,
sense jutgar-lo,
és en aquest precís moment,
quan començo a viure l’ARA.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent