M’adormo quan la nit
apaivaga la veu diurna,quan els remors invisiblesesdevenen subtils melodies,quan la calma ampara el silenci colpidor.
I acluco els ulls, i em lliuro plàcidamenta l’encanteri de la son.
Visc històries incertes,
imatges inverossimils,
envaint la ment,
sense cap ordre ni enteniment,
a l’aixoplug d’un cos adormit,
que s’explaia en somnis…