Amb els cinc sentits

pensaments poètics

El vent

2
T’he sentit arran de pell,
travessant espais,
trencant silencis,
allisant la sorra,
enlairant les ones,
el teu bufec inquiet,
apartant branques,
arrancant fulles.
Cap arbust queda intàcte
al teu pas.
Ets la rebelia de la tarda,
l’esglai que insistenment
colpeja amb força.

I no cedeixes,
ni li dones treva a la nit
i encara ara, et puc sentir

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari