Tot recordant la Xesca
11 de maig de 2012
1 comentari
Devia ser una tarda de les darreries d’aquest hivern. Al metro, asseguda, una noia jove i ben plantada sostenia un llibre amb les mans. Alçava els ulls vers el paisatge invisible d’un vagó mig ple, i obria de nou el text per la plana que tenia doblegada. Em va cridar l’atenció que la novel·la tingués