TARDOR OBERTA
lONELINESS by M.MENDULA
Vaig ignorar,
vaig témer,
vaig caminar a les palpentes
per la senda més oberta
de la plana de la vida.
Compartia el sigil de les ombres
quan van desitjar ocultar-se darrere la llum.
Vaig véncer la sordera
que recobria les respostes dels hòmens sense veu,
dels injustos, dels xarlatans,
dels propensos a oblidar com som d’ínfims.
Vaig obrir la tardor,
desoint els consells de profetes i erudits,
a un llarg adéu
que va finalitzar quan la teua esquena
va girar la matinada de la nit.
Vaig deixar el que altres
hagueren arreplegat sense dubtar-ho.
amb les llunes de les palmes de les seues mans
i vaig pendre, mentres tots dubtaven dels meus somnis,
el xicotet, el sensible, el plor i el bes,
el somriure que no desitja ser mai carcallada,
el dolorós, però cert, el subtil,allò lleu.
Vaig preferir el vell tapís de sorra que és la mar
a les estores caduques de la mentida,
un peix al ram més alt de gladiols,
la teua boca a les més belles melodies.
Vaig acabar mirant al món amb mil ulls distints
o era el món qui mirava les meues pupil·les?
gràcies per la teua creativitat, de fet la tardor ja va obrint-se camí i les nits sembla que ja no són tan caldoses com fa unes setmanes, la experiència d’aquell curs fa un parell d’anys m’està venint molt bé en el meu nou llibre, ja et contaré!
besets