SEXE i CIRCUMSTÀNCIES: JO

Era una xiqueta.

Dins d’una caixa de cartó

guardava un ocell de pell de tela

que amagava un cor d’arena.

No reconeixia la pluja més enllà

de les vesprades de silenci i cortines tancades.

L’atzar inexistent dibuixava diàlegs

exactament iguals.

Esperava, en l’interior d’un cos

suspés en la presumpció del present,

l’abraç inexistent de mon pare.

Era una xiqueta.

La llibertat era un ocell de cartó,

amnèsic del seu vol més íntim.
 

Era el dolç tacte desvetllat per la llum.

Era una veu exiliada del llenguatge.

Era un mapa d’afirmacions i un pou clos.

Era una excusa.

Era un vertigem escàs.

Era la barana d’esperança de tot pensament,

de tot silenci.

Captiu d’aquell cèrcol desèrtic,

el dubte s’afermava com l’horitzó més efímer.