Acabem aquest apassionant i polititzat 2015 en aquest blog, en què les informacions sobre el procés i les meves reflexions sobre islamisme i política internacional semblen haver acaparat l’atenció dels lectors. Han estat 107 entrades, amb un total de 77.981 visites amb 42.778 visitants únics de 131 estats. Aquestes han estat les entrades més visitades
El passat mes de juny vaig publicar aquest article a Crític. Penso que un dia com avui, mereix la pena revisar-lo i rellegir-lo. A l’escena inicial del serial nord-americà The Newsroom, Will McAvoid, un escèptic presentador de notícies assisteix resignat a un diàleg de sords, en un acte acadèmic universitari, entre un tertulià neocon i una congressista demòcrata.
Atès que manquen poques hores per a una de les assemblees més determinants de la història del nostre país, em veig en l’obligació de posicionar-me públicament. No sé encara si seré a Sabadell aquest diumenge, tanmateix, l’acte que es preveu transcendeix la CUP, els seus militants, col·laboradors i simpatitzants. Més de tres mil persones decidiran,
El llibre blanc de la professió docent, encarregat a José Antonio Marina, es pot llegir com un llistat de retrets contra el professorat. Retrets fets amb certa acritud, en què més enllà de les crítiques o suposades propostes, es pot interpretar com a la responsabilització dels suposats fracassos del sistema educatiu a l’hora d’assolir determinats
Tot just acabo de llegir Vida i destí, de l’escriptor soviètic Vassili Grossman. Es tracta d’una lectura difícil, 1.104 planes, amb un centenar llarg de personatges, i desenes de trames i subtrames que interaccionen entre elles en un complex rerefons de la batalla d’Stalingrad, el terror estalinià o la “solució final” nazi. Es tracta d’una
Confesso que aquests dies defujo com puc els anuncis electorals. Alguns, segons com, em provoquen el vòmit. No crec que sigui l’únic. M’emprenya la musiqueta d’ascensor amb cares somrients i amb el relat que estem sortint de la crisi, creant més ocupació que ningú, que ens van salvar del rescat i que com diria la
No se n’ha parlat gaire aquests dies, tanmateix el col·lectiu docent, està amenaçat. No parlo d’especulacions filosòfiques, sinó d’amenaces reals i tangibles, a càrrec d’Estat Islàmic, que com ja hem vist, ni estan per bromes, ni tenen massa sentit de l’humor. En un comunicat oficial, l’ISIS amenaçava de mort el professorat francès a causa de
Qualsevol historiador que es posa a fer, per primera vegada, una biografia, experimenta certa sensació de vertigen. A diferència d’altres historiografies, trobem a faltar una tradició en aquest àmbit que ens fa sentir insegurs. Com podem abordar un personatge? Què hem de triar i què desestimar a l’hora de narrar una trajectòria? A Catalunya, a
No recordo qui em va oferir el consell que, per a ser bon escriptor, calia estar molt amatent a les converses alienes. Que algú que aspirés a reflectir literàriament la realitat havia de sentir certa vocació d’espia. I, ho confesso, tinc el costum de fer d’observador, de registrar les dades que arriben pel meu sentit,
Imagino que a molts de qui ens escolten, els deu passar com a mi. El protagonista de la sèrie de TV3 Merlí Bergeron, ens té fascinats. Merlí és un atípic professor de filosofia que ensenya de manera poc convencional a alumnes de batxillerat. Lluny de l’heroisme i l’èpica que abunda a les sèries americanes d’instituts,