Wiele figur zastanawia się, co jest składnikiem liquidu / kartridży, który używają elektronowe skręty (e-papierosy). Kluczową substancją istnieje glikol propylenowy. Egzystuje to organiczny związek syntetyczny spośród zgrupowania trunków. bezwonna, oleista płyn, o słodkim smaku. Kompozyt nie stanowi toksyczny, a dzięki osobistym cechom jest nieraz stosowany w przemyśle chemicznym. Spotykamy moderowany katalog stron go w pożywieniu, syropach na kaszel, i nawet paście aż do zębisk lub często płynie do płukania ust. Na wytworach spożywczych egzystuje zwany jako E1150. Glikol propylenowy nie widnieje w wykazie materiałów niebezpiecznych w katalog stron tym momencie ważnym w Polsce. Drugie elementy to m.in. akcesoria smakowe, nieraz gliceryna dodatkowo niezbicie nikotyna,która nie zalega w wszelkiej klasy kartridża – można nabywać wkłady jej odjęte. Na ogół jednorazowy wkład zawiera od chwili 6 do 36 mg nikotyny na ml. Elektroniczne pety (e-papierosy) możemy nabyć też z różnorodnymi zdaniami.
Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Va passar el divendres, cap a la una del migdia. Vaig entrar a una botiga de la Rambla de Girona per fer un regal. No hi havia massa clients en aquella hora, i així, la noia em va atendre de seguida. I em trobo la sorpresa que se m’adreça en anglès.
Bé, la gent que em té vista, s’adonarà clarament que no tinc precisament fila de guiri. Així que la noia, a qui ja li havia comprat en alguna altra ocasió, se n’adona de l’error quan li replico “Is not a problem talk with you in English, but I think it will better talk in Catalan for both”. Aleshores, també alleujada, m’explica que al llarg de tot el matí la immensa majoria dels pocs clients que hi han entrat, eren turistes estrangers. Que el lapsus és produït pel fet que els Gironins han deixat pràcticament de comprar.
A vegades, una bona anècdota explica molt millor que un assaog rigorós el que s’esdevè en un determinat moment històric. Com quan el pare dels Kennedy retirà tots els seus diners de la borsa, poc abans del crash del 1929 en saber que el seu netejabotes tenia els seus diners invertits, o quan els alemanys compraven pa amb una carretada de bitllets. Avui, la destralada de Rajoy, ha tingut com a conseqüència un pànic comprador…
Bé, la gent que em té vista, s’adonarà clarament que no tinc precisament fila de guiri. Així que la noia, a qui ja li havia comprat en alguna altra ocasió, se n’adona de l’error quan li replico “Is not a problem talk with you in English, but I think it will better talk in Catalan for both”. Aleshores, també alleujada, m’explica que al llarg de tot el matí la immensa majoria dels pocs clients que hi han entrat, eren turistes estrangers. Que el lapsus és produït pel fet que els Gironins han deixat pràcticament de comprar.
A vegades, una bona anècdota explica molt millor que un assaog rigorós el que s’esdevè en un determinat moment històric. Com quan el pare dels Kennedy retirà tots els seus diners de la borsa, poc abans del crash del 1929 en saber que el seu netejabotes tenia els seus diners invertits, o quan els alemanys compraven pa amb una carretada de bitllets. Avui, la destralada de Rajoy, ha tingut com a conseqüència un pànic comprador…
Un pànic comprador que es pot percebre en les converses quotidianes. Davant la situació, la pitjor possible, realitzada de la pitjor manera possible, i amb els pitjors objectius possibles, tenen aquest efecte, una mena de “vaga de comprar” que, sens dubte agreujarà la ja difícil situació. Un sentiment difús, a mitges entre la por, la ràbia, el ressentiment i la desesperança. Un estat anímic que s’estén clarament entre la totalitat de la gent del país. Amb l’excepció, és clar, de l’1% d’impresentables, que han dictat les reformes, i que les han aplaudit amb un “que se jodan”, referint-se a tots nosaltres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!