Espai de Dissidència

Fa alguns dies vaig reprendre contacte amb la meva amiga, la poetessa sèrbia d’expressió francesa Zorica Sentic. L’any passat en vaig fer algunes traduccions que m’encarregà dels seus poemes i que després el seu editor publica edicions multilingües -amb idiomes com el rus, italià, portuguès, espanyol o macedoni-. Ella també ha traduït al serbi alguns dels meus. Sembla que ha passat alguns problemes de salut i això l’ha tinguda fora de servei alguns mesos. Espero que es recuperi ben aviat.
He de dir, i potser degut a què la seva obra és tan radicalment diferent de la meva, m’ho passo molt bé traduint-la. La traducció poètica, probablement la més difícil de totes, és més un acte litúrgic de coneixement, una mena d’oracle, una reescriptura on sempre es descobreixen matisos nous. I, per suposat, un autèntic camp minat on sempre desfigures la intenció de l’autor.
És clar,… que el lector sovint entén coses ben diferents a les intencions del poeta.
Us passo un cal·ligrama seu, el mateix que apareix a la imatge.

tant fa si aquest demà no arriba pas

tant fa si aquest ahir no
ha existit mai

avui tu ets aquí

i he sentit ta veu

perles vessades

dins mos vasos llibertins

tant fa si el demà és incert

tant fa si l’ahir no existeix

avui ja per sempre

l’eco del mos crits

d’abans

ressona

prou

per

saber

ja per

sempre

que

hi ets

ets viu

m’estimes

que l’ahir no existeix

que el demà no arribarà mai

estima’m en veu alta

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!