Espai de Dissidència

Ressenya del llibre d’Antoni Simon; Pau Claris, líder d’una classe revolucionària, Publicacions d’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008, 477 pp., publicada a la Revista de Girona

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

L’efervescència
historiogràfica sobre l’edat moderna dels darrers anys ha permès la superació
del concepte “Decadència” per denominar el període comprès entre la visió
romàntica medieval i la Renaixença. Els treballs de Xavier Torres, Quim
Albreda, Josep Maria Torres Ribé, el mateix Antoni Simon, i més recentment
Òscar Jané han permés disposar d’un nivell de detall que impliquen un canvi de
paradigma a l’hora d’enfrontar-nos a uns anys difícils de la història de
Catalunya. Malgrat semblar una paradoxa, aquesta etapa de deconstrucció institucional és també la de construcció ideològica de la nació catalana. No és cap sorpresa.
És precisament en el conflicte i en els intents d’absorció quan s’afermen les
identitats nacionals, com paral·lelament succeeix a Irlanda, Polònia o altres
pobles que desvetllen la consciència col·lectiva en els atacs externs i en la
transformació dels límits feudals en fronteres estatals.

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Quan afirmem que els
historiadors catalans juguen a la Champions
de la historiografia europea no exagerem. Llibres com el del gironí Antoni
Simon acaben amb la visió dialèctica que distorsiona el discurs històric. La
resistència de les institucions catalanes contra l’extensió de l’absolutisme no
és, com molts s’entesten a explicar, una resistència conservadora contra el
progrés, sinó una revolta protodemocràtica, protagonitzada per grups socials
aliens a l’alta noblesa hegemònica al continent contra la involució política en
què les elits pretenen monopolitzar el poder i eliminar tota dissidència al
despotisme.

Així doncs, la revolta
dels Segadors i la guerra de separació apareix com allò que realment és. Una
confrontació entre dues cosmovisions radicalment diferents: absolutisme versus
institucions relativament representatives d’una ciutadania essencialment urbana
i creixentment democràtica. Tanmateix, acabarà essent alhora una guerra entre
nacions, car l’agressió de la cort de Madrid catalitzarà els sentiments
protonacionals  amb una segona part a la
guerra de successió.

El títol del llibre és
innexacte. No ens trobem amb una biografia, sinó que l’autor utilitza la
trajectòria política i personal del president de la Generalitat com a paradigma
de la transformació progressiva dels grups dirigents catalans des de la
fidelitat a la monarquia vers a la presa de consciència nacional i protorepublicana,
en un conflicte d’interessos encara no resolt. Claris i el seu grup social de
personatges relacionats entre sí 
familiarment, encara que també per una formació intel·lectual  i humanistica sòlida, aniran preparant el camí
a la dissidència i l’escepticisme dels catalans vers la divinització del poder.

En un altre sentit,
especialment apassionant en el relat dels moviments diplomàtics dels
contendents, també assistim als orígens de l’anticatalanisme com a opció
estratègica. Olivares i els seus partidaris llegeixen Maquiavel, encara que no
l’entenen. La propaganda contra Catalunya no és un mitjà per assolir un
objectiu. Esdevé un objectiu en sí mateix fins al punt que els apassionats
atacs ideològics –i físics- contra el Principat acaben propiciant la fallida
imperial. De fet, encara que el conflicte és bàsicament ideològic la cruesa de
la repressió recorda a una guerra de religió, en el més dur del context de la
guerra dels trenta anys. La fixació contra unes elits que posen en qüestió
l’absolutisme els faran perdre Portugal i afebliran la seva posició europea,
que aquest cop sí, propicien la veritable decadència, si més no geoestratègica,
hispànica. L’obsessió anticatalana els fa perdre els papers, la compostura, i
fins i tot, els interesos de la monarquia. Un déjà vu, previsible, encara que lamentable, tant en el passat com
en el present.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!