Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Podria semblar una paradoxa, tanmateix, i d’acord amb el títol de l’exitós programa televisiu de Michael Moore (follonero major nord-americà) és la crua realitat. Els Estats Units, a partir del seu model econòmic, és un exemple de “País en vies de subdesenvolupament”. La fórmula? Neoliberalisme! Podríem ser una mica més concret? Efectivament, és la corrupció del capitalisme convencional a partir de la dictadura financera. Com pot ser això? Molt fàcilment, l’acumulació de riquesa permet dominar el sistema polític a partir d’una combinació de finançament al gran partit republicà-demòcrata, l’apropiació dels mitjans de comunicació i les institucions acadèmiques, i la perversió de l’American Way of Life.
Arianna Huffington, grega d’origen, i nord-americana de vocació (amb un plus per esdevenir una conversa) analitza el resultat. La destrucció exhaustiva de la classe mitjana a partir d’una estratègia en tenalla per part dels megarics. D’una banda, l’agressió al món del treball, a partir de la prohibició dels sindicats, l’eliminació de la seguretat en el treball, l’entorn competitiu o la deslocalització. De l’altra, l’explotació del client mitjançant clàusules abusives de les grans empreses (especialment financeres) que empren les lleis (o fabriquen, o interpreten) per sotmetre el ciutadà a la seva tirania.
Huffington sembla que hagi descobert Amèrica. Tanmateix, el seu llibre no aporta res de nou. Més aviat inunda amb dades conegudes, repeteix (periodísticament) arguments ja formulats fa molts anys per dissidents de llarg recorregut com Susan George, David Graeber, Noam Chomski o Naomi Klein, i falla en la solució. Huffington, després de denunciar les martingales de l’aristocràcia financera nord-americana pateix de la gran patologia mental dels nord-americans; l’optimisme i el pensament positiu, i creu que el sistema capitalista pot regenerar-se màgicament, o pitjor encara, mitjançant la suma de granets de sorra individuals. És a dir, considera que no és el sistema el que cal canviar, sinó els seus efectes perversos.
No sé si el sistema té solució, tanmateix, ben segur no podrà ser reformat mitjançant la ingenuïtat. Probablement li manca contundència, o valor per plantejar que el capitalisme, si no està regulat estrictament pel conjunt de la societat (i això vol dir impedir l’existència de persones riques) és incompatible amb la democràcia i és immoral per naturalesa.
La Traició al somni americà és un acceptable resum de les ferides infringides pel capitalisme a milions d’ingenus optimistes. Tanmateix, es queda curt. Molt curt!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
em sembla que el partit ‘des d’abaix’ va treure 10mil vots al parlament que segurament serà el de les teves receptes, marxisme-light.
estic una mica cansat que les manifestacions i la oposició sigui tot en contra i la majoria de cops pur conservadurisme, que sigui com abans, que res canvii.