Francament, no entenc com hi ha tants candidats. Fer de president de la Generalitat és l’exercici més arriscat que pot fer un polític professional a Europa. Anem a fer un repàs dels presidents de la Generalitat restaurada des de 1931 i les conseqüències personals que van haver d’assumir.Francesc Macià (1931-1933) Presó, assetjament moral, exili, i
Nota; Aquest escrit va ser publicat a El Gra de Sorra el 2005. El recupero ara perquè, malauradament està més d’actualitat que mai. Tradicionalment, el sòl agrari ha estat, en una societat com la nostra, la base de la riquesa i el poder. La possessió de la terra esdevenia el principal factor de prestigi social
Mai he suportat aquella mena d’episodis en els quals un grup important escridassa a un grup més petit, o a un individu, que tracta de fer un acte públic. No puc deixar de pensar en el doctor Stockman, declarat enemic del poble per una massa furibunda i irracional que comet la més gran de les
Una notícia de El País desqualificava ahir la presentació del manifest Sobirania i Progrés. Les formes de presentar l’esdeveniment cercaven menystenir i treure importància a aquesta acció, com si es tractés d’un fenomen folklòric. Tanmateix, tant les formes com els continguts, reflectien, d’una manera tàcita, una creixent preocupació entre aquest sector del nacionalisme espanyol eficaç,
És època d’eleccions. Aquells que havien estat abonats als discursos identitaris són alertats pels seus guionistes. Amb l’evidència d’un estatut fracassat, és hora de parlar de coses concretes i reals, els deuen dir, neguitosos, en comissions de campanya. I certament, si tots plegats van fer el ridícul a l’hora de defensar la identitat del país,
Ja fa uns quants anys que he publicat diversos treballs d’història contemporània on proposo denominar l’actual etapa política com a la Segona Restauració. Les similituds amb la democràcia liberal d’opereta extesa al darrer quart del segle XIX i fins que Primo de Rivera va decidir anar per lliure, amb el règim actual semblen cada vegada
Divendres passat, dia 29 de setembre, vaig reflexionar, al diari El Punt, sobre les raons profundes sobre l’extrema susceptibilitat del món musulmà en l’actualitat. Espero que qui ho llegeixi ho faci intel·ligentment i ho interpreti des del rigor, no des del prejudici. Ja se sap, tal com estan les coses, et pot caure una fatwa,
Ara que s’acosten eleccions, i per tant, una època d’expectatives incomplertes, els partits que remenen les cireres de l’estat, tornen a treure el tema dels peatges. Fa pocs anys, una munió de ciutadans emprenyats va autoorganitzar-se per fer una de les protestes més interessants dels darrers temps. Seguint la tradició llibertària de llarga durada pròpia
Cara a les imminents eleccions al Parlament, tenint en compte que els partits ja preparen els programes electorals, i havent-me decebut profundament el sentit del meu vot el novembre de 2002, he decidit atorgar el meu vot a aquell partit que reculli les meves exigències com a votant, i que exposo a continuació. Llei de
El meu col·lega Francesc Foguet em fa arribar la seva indignació pel tracte rebut pel Ministeri d’Educació i Ciència. El fet que li hagin denegat un ajut per a unes jornades, complint amb tots els requisits per a un esdeveniment de gran interès, no ja nacional, sinó a nivell europeu, no és el fet que
Puc discrepar amb Benet XVI sobre aspectes de fe, doctrina, o del paper de l’església en la societat contemporània. Puc desaprovar la seva actuació al front de la congregació de la doctrina i la fe, en temps del seu predecessor. Tot i això, no em puc estar de reconèixer que Ratzinger és un home culte
L’Oriana Fallaci ens ha deixat. Periodista independent i lúcida, analista insubmissa respecte de la dictadura del políticament correcte, ha desaparegut una d’aquelles intel·lectuals insubornables que deien el que pensaven sense pèls a la llengua, i sense molestar-se per l’opinió dels propietaris dels diaris. I això, en una època on la major part dels periodistes resten
Un article pausat i intel·ligent de Félix de Azúa, publicat a El País d’ahir dimarts evidenciava la progressiva desaparició de la lectura com a activitat íntima i personal, concebuda alhora com a activitat d’oci i com a planteig místic de la solitud. Imagino que aquest brillant intel·lectual (i com a brillant, polèmic) que té una
Quan fa alguns anys, una important multinacional de capital suec va obrir la seva primera botiga de mobles a Catalunya es van trobar una desagradable sorpresa. Com a cadascun dels seus centres extesos per la Unió Europea, i com és un costum comercial habitual, no van dubtar a obrir un petit espai per tal que
L’abominable acte de censura realitzat a la capital espanyola contra un dels més brillants monologuistes del país ens evidencia tres fets. El primer, que les vacances de la Brunete mediàtica, un cop la retallada de l’estatut va tenir l’èxit esperat, han acabat. El segon, que Espanya ha mostrat al món la seva condició de democràcia