Ahir diversos diaris es feien ressò de la iniciativa de Tony Blair de portar assessores educatives a famílies amb problemes. Es tracta de combatre i prevenir comportaments disruptius i predelinqüents entre els considerats menors més conflictius de la Unió Europea. Explicat d’una altra manera, els laboristes britànics, progres benintencionats, volen portar supernannys als pares que
Ahir va sortir aquest article a l’edició de El Punt. Una contribució al debat que marca aquest autosuïcidi col·lectiu basat en trencar llaços intergeneracionals. El Malson de Golding XAVIER DÍEZ.. Un avió carregat amb nens de sis a dotze anys és abatut en plena guerra mundial. En un accidentat aterratge d’emergència, el pilot aconsegueix arribar
Finalment, ha passat el temps, i no he vist la pel·lícula Salvador. Com que tinc el costum de no fer crítiques d’obres que no he vist, no faré cap comentari negatiu o elogiós de la pel·lícula de Manuel Huerga i del productor Jaume Roures. El que sí vull relatar aquí és l’estrany cas de l’article
Aquest matí, cap a quarts de vuit, he descobert que ja no sóc d’esquerres. No es tracta de cap sorpresa. Malgrat el meu tarannà escassament optimista, no han pesat tant les decepcions com l’observació callada de les realitats que m’envolten, la buidor i la mediocritat amb què aquells que pensaven que un altre món millor
Mentre Monsieur Chirac té previst visitar avui Girona, passejant-se a escassos metres de casa meva, a França, els socialistes francesos celebraran eleccions primàries. No és cap secret que la favorita és Segolène Royal, dona del secretari del partit Hollande.Royal, amb un estil retòric brillant, amb una personalitat força sòlida, i sobretot amb un discurs absolutament
Després de veure ahir el programa de la Mònica Terribas, amb l’Albert Rivera sotmetent-se a l’incissiu interrogatori de la directora de La nit al dia, cada vegada tinc més clar la gran estafa de la democràcia parlametària entesa com està.És evident que Rivera i el seu Ciudadanos recull el vot del ciutadà permanentment emprenyat, agreujat
He de confessar que setmanes abans de les eleccions em vaig passejar per la seva plana web. Buscava el seu programa electoral per analitzar el seu discurs polític. Estava intrigat. Volia conèixer què pensaven sobre relacions laborals, opcions econòmiques, aspectes de vida quotidiana com els horaris, opcions educatives, la relació amb la religió,… en fi,
Un cop més, que quedi clar el meu no nacionalisme estricte. El mateix que es manifestava amb la meva al·lèrgia als uniformes i banderes, que em va fer defugir la mili, així com la meva passió per Georges Brassens. Tanmateix, he de constatar algunes coses. Com a típic habitant d’aquest país, sóc perfectament bilingüe i
Amb totes les setmanes de pre-campanya i els dies de campanya electoral, ja n’he tingut prou informació per saber a qui no votaré. El passat 22 de setembre vaig penjar el meu anunci ciutadà decebut ofereix vot en el qual, com bé explica el títol, exposava un seguit de condicions per atorgar la meva confiança
Nota; Article publicat per El Punt, el 25 d’octubre http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2108383 De vegades, els millors retrats col·lectius vénen de fora. I encara que això soni a tòpic, els britànics posseeixen una llarga experiència en el camp de la hispanística. El 1943 va aparèixer el gran clàssic, “The Spanish Labyrinth”, un assaig magistral on Gerald
Sempre recordaré una anècdota relatada pel professor Jordi Nadal quan assistia a les classes de doctorat. L’historiador d’economia, per reflectir l’esperit d’auge i caiguda dels famosos efímers a la societat americana, evocava el cas de W.W. Rostow, aquell economista estrella que va perpetrar aquella monumental collonada de la teoria de les cinc fases del desenvolupament
Després de llegir la diversitat d’enquestes electorals es pot arribar a la conclusió que resulta molt més barat consultar a una vident. Ningú no sap del cert què passarà en aquestes eleccions, tot i que hi ha variables interessants. A partir tant de les dades suministrades pels instituts d’opinió (que ofereixen les informacions més interessants
Ho he de reconèixer. Devien ser les onze quan em vaig quedar adormit davant la televisió. Malgrat l’esforç per seguir el debat electoral, probablement l’únic d’aquesta campanya, la mediocritat generalitzada va anar endormiscant unes neurones que, com totes, han rebut massa descàrregues aquests darrers tres anys que vam viure perillosament.No vull dir amb això que
Dimecres passat, l’Institut Opina em va trucar a casa. Va ser la segona vegada que em van fer una enquesta electoral, i la primera, pel que fa a les eleccions catalanes. Em considero una persona inquieta i relativament ben informada, que llegeix els diaris, sol mirar-se programes electorals i és amatent no només a les
Francament, no entenc com hi ha tants candidats. Fer de president de la Generalitat és l’exercici més arriscat que pot fer un polític professional a Europa. Anem a fer un repàs dels presidents de la Generalitat restaurada des de 1931 i les conseqüències personals que van haver d’assumir.Francesc Macià (1931-1933) Presó, assetjament moral, exili, i