Francisco Veiga, Enrique Ucelay, Ángel Duarte; La Paz Simulada. Una historia de la guerra fría 1941-1991. Alianza. Madrid, 1996, 480 pp.
En el moment en què va aparèixer, fa ben bé una dècada i mitja, aquest assaig sobre la guerra freda, no vaig tenir l’oportunitat o l’excusa per llegir-lo. I era una pena perquè per aquest temps, l’Àngel Duarte ja em patia com a director de tesi, i, per la meva banda, jo era ben conscient que les seves interpretacions no estaven sotmeses a la correcció política ni amb els ànims de quedar bé. Circumstàncies actuals m’han portat a llegir-lo en profunditat, i en un temps reduït. I malgrat que la immediatesa interpretativa no és una pràctica aconsellable i que catorze anys pot ser molt per un llibre d’història, l’anàlisi que sobre la segona meitat del segle feta per aquests historiadors sense complexos, segueix tenint una vigència envejable.
És evident que les tesis defensades en el llibre són discutibles, i que en alguns casos, especialment a l’hora de llegir el paper de l’estat del benestar a Europa és força discutible, tanmateix, la claredat expositiva i l’esforç dels autors per mantenir-se al marge de les tribus historiogràfiques obliga a pensar i a repensar bona part dels preconceptes que resten adherits a l’inconscient col·lectiu. La Pau Simulada ens endinsa dins la mentalitat de les elits occidentals a l’hora de prevenir un nou 1941, l’atac per sorpresa de l’operació Barbaroja i el de Pearl Harbor. Els murs de desconfiança entre els guanyadors de la segona guerra mundial, més motivats per la geoestratègia clàssica que per les batalles ideològiques, i les inesperades evolucions d’un i un altre bloc.
Més enllà dels aspectes polítics i econòmics, el que més interessant resulta són les seves reflexions sobre les transformacions socials i dins les mentalitats col·lectives. Ben atinada la seva descripció de dècades tan mal compreses com els seixanta i setanta. També les reflexions sobre la globalització i les seves contradiccions.
Una lectura suggerent, provocadora, i amb vocació de clàssic. De fet, la segona edició, publicada el 2006 ja ens indica el seu ús com a puntal acadèmic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!