Finalment, m’he decidit. Acabo d’encetar un nou bloc. Un dietari en castellà que, com a projecte històrico-literari, pretén esdevenir una reflexió personal per a l’any 2014 i que resultarà complicat. Un dietari obert a tot aquell que vulgui comprendre els mecanismes psicològics que ens han propiciat la desconnexió emocional amb Espanya.
El bloc es diu
España y yo, (podeu clicar l’enllaç) i no pretén ni fer pedagogia, ni justificar-se, ni donar lliçons morals. Es tracta d’un exercici d’introspecció compartida, i està adreçat a tothom. No ho tinc molt planificat, encara que sé que voldré explicar moltes de les coses que he anat pensant al llarg de molts anys, i ningú, des de l’altra banda, m’ha preguntat.
Com tot, és reflex i crònica dels desencontres experimentats al llarg dels darrers anys. És la cronologia del fracàs, de com persones com jo, sense grans veleïtats nacionals ni pretensions polítiques, hem estat expulsats del projecte espanyol, exclosos en la nostra identitat plural, empesos vers la voluntat compartida d’establir un estat propi, un “shelter from the storm”, que diria Bob Dylan.
Ara ens toca viure uns mesos incerts. No en tinc ni idea com anirà tot plegat. En tot cas, i com a mania d’historiador, penso deixar el meu testimoni escrit sobre aquests temps, carta en el temps per tal que algú, a l’altra banda, pugui preguntar-se per què, i trobi suggeriments d’alguns perquès…
Vull felicitar-lo per la iniciativa del bloc en castellà. El trobo molt encertat i els continguts adequats al moment en què vivim. La meva feina de funcionària d’hisenda em va fer topar moltes vegades amb situacions similars… tan do bo hagués tingut l’oportunitat d’adreçar a queste spersones al seu nou bloc. Ara ja jubilada miraré de fer-lo arribar a persones conegudes amb els que encara mantinc contacte.