Llegeixo força cosa sobre economia política. L’Stiglitz, l’Amartya Sen, la Naomi Klein, i molts altres que, malgrat els reconeixements acadèmics, són tractats pels nostres mitjans com mindundis. Del llibre de l’Enric Duran, que llegeixo des de finals del mes passat m’esperava que d’un jove economista trobaria idees poc originals. Bé, ja sabia que els economistes, com els historiadors, solen reelaborar idees precedents, tanmateix, en Duran, un dels principals talents del nostre país ha aconseguit sorprendre’m. Especialment pel que fa a les referències, i la capacitat diàfana d’explicar el rerefons i les febles bases de l’economia financera.
Una de les fonts que utilitza és el documental que es pot trobar per internet, on s’expressa l’origen del diner. No l’explicació convencional de valor abstracte creat arbitràriament, sinó un dels fets que s’amaga a la ciutadania. L’origen del diner és el deute que es genera. I la base material és sovint irreal. Això és el que permet un joc pervers on els financers,… com el jugador de la ruleta, s’ho queda tot. Mireu el reportatge en les seves cinc parts. Molt millor que un curs d’economia financera.
Continua aquí
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El diners només és utilitzat com un mitja d’intercanvi reconegut per fer operacions d’intercanvi i compravenda.
Em sorprèn, i de quina manera, que algú es pugui sorprendre del procès de generació del diner bancari, que s’explica des del Batxillerat i que està en qualsevol manual d’economia de primer de facultat.
Alguna cosa falla doncs, i no és en l’economia: és en la formació. És pòssible que des d’anys i panys d’explicar el mateix encara n’hi hagi que es cregui que ho acaba de descobrir? I que algú li faci cas?
Quin país.
L’altre dia vaig veure la pel·lícula. Em vaig quedar astorat, és reveladora, l’hauria de veure tothom.
Els comentaristes anteriors sembla que no l’han vist pel desorientament dels seus comentaris. Els recomano veure’l, si cal un parell de vegades, i reflexionar-hi.