A partir d’un correu enviat per la Marianne Brull, algunes informacions trameses per sindicats sanitaris, i l’assessorament d’alguns col·legues vinculats amb la sanitat, passaré a descriure com funciona la privatització de la sanitat pública a Madrid, de la manera més didàctica possible, per tal que tothom en pugui prendre nota.
Els nous hospitals oberts a la Comunitat de Madrid, tots ells de gestió privada, han cobert les seves places amb professionals de la sanitat pública, els quals comencen a tenir dèficit de personal, que arriben a un 40% a l’Hospital de la Paz.
Malgrat haver anat a treballar als privats, les nòmines del personal continuen a càrrec dels hospitals d’origen. En plata, els metges treballen per a un hospital privat, tot i que el salari surt del públic, és a dir, dels impostos de la ciutadania.
Tres dels nous hospitals privats no han obert per manca de personal. Tot i això, aquests centres continuen cobrant de la comunitat una quota fixa, malgrat estiguin tancats. És el mateix que el tram de l’AVE Figueres-Perpinyà, ja acabat, i sense connexió al Barcelona – Figueres, i que cobra un car peatge diari sense que encara hagi passat cap tren. (Visca l’empresa privada!!!, que diria Barbanegra)
Malgrat la urgent necessitat de metges als hospitals públics per cobrir les baixes dels qui van anar als privats, tenen prohibida la contractació de nous metges fins que les plantilles dels privats estiguin del tot cobertes.
Cada hospital privat cobra de la Comunidad de Madrid 300 € per pacient atès, independentment del que se li faci. Tanmateix, quan la complexitat del cas implica una despesa superior a aquesta quantitat, aquest és desviat a un de públic. Negoci rodó. El privat mai no perd diners, i quan la cosa es complica, s’estalvia el servei. Això és l’economia lliure de les cartes marcades! Ni a Al Capone se li hauria acudit un sistema més sofisticat.
Cap d’aquests hospitals té laboratori per a anàlisis de sang, bioquímica, citologia,… perquè aquests serveis són subcontractats a petites emprese privades que cobren els seus serveis. Atès que molts metges no se’n refien d’aquestes empreses externes, és freqüent demanar enviar mostres per duplicat als laboratoris dels hospitals públics, on la fiabilitat continua essent superior. D’aquesta manera es dupliquen despeses i s’evapora el diner públic.
Aquest és el model de privatització; beneficis privats, despesa pública.
Ah, per cert, i la “flor i nata” de la nostra intel·lectualitat (Sala Martín, Cardús, Roig,…) tirant flors al model privat. En fi,… Maquiavel també llepà el cul d’aquell delinqüent internacional anomenat “Llorenç el Magnífic”…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En aquest tema, la villa i corte, va seguint els passos als avançats del país valencià. Ací ja tenim Alzira, Dénia, Torrevella, Elx, …. i ja es parla de Benidorm……
Asseguradores privades que construeixen l’edifici i gestionen l’assistència sanitària amb criteris economicistes. Generar beneficis.
Posar la rabosa a guardar les gallines.