Espai de Dissidència

La capacitat d’improvisació del govern Zapatero sembla no tenir límits. Tot i que fa anys comparteixo la idea que és necessari apujar impostos (voldria impostos danesos, per serveis públics danesos), la incoherència que vessa des de la Moncloa treu tota credibilitat (si és que en quedava) a qualsevol iniciativa.
En primer lloc, tant els governs socialistes com els del PP han abaixat la tributació directa (la més justa), que ha passat en menys de dues dècades d’un tipus màxim del 48% al 43%. Els qui més tenien són els qui han guanyat més, governin els uns o els altres. En segon lloc, durant la darrera legislatura d’un govern teòricament progressista, es va suprimir l’impost de patrimoni. A tot això, s’ha infradotat de mijans legals i humans als encarregats de perseguir el frau fiscal. En resum; malgrat que la despesa pública s’ha incrementat (com no podria ser d’altra manera), aquesta s’ha transferit de les classes altes (i també mitges altes) a la tributació indirecta; ives, carburants, tabacs, alcohols,…
M’indigna la gent que, com el Camarón de la Isla, “se arranca la camisa” cada vegada que sent parlar d’impostos en un país amb escassa pressió fiscal (si és que pretenem comparar-nos amb el club dels països desenvolupats). No només en té poca (especialment respecte del capital, i nul·la respecte l’especulació), sinó que a més està molt mal repartida, com no pot ser d’altra manera tenint en compte l’estructura de classes (i afegiríem que de poder nacional).
És per això que l’escepticisme és l’única resposta possible als anuncis governamentals. El govern es troba sense un euro a les arques, i cal treure’ls d’allà on sigui, mentre no afecti a la quarta part més rica del país. A més, tenint en compte els privilegis fiscals de què gaudeixen les classes altes, doctorades en martingales per mantenir les exempcions tributàries heredades des de l’Edat Mitja (i si no, preguntin a la duquessa d’Alba!!!) que la pujada d’impostos no servirà de gaire.
Com que sóc generós, ofereixo a l’autoritat aquesta idea sense cobrar drets d’autor. Com que l’única recaptació efectiva és la realitzada des de la nòmina dels treballadors, proposo que, per incrementar la recaptació (i que els empresaris rics paguin) hi hagi una pujada linial de salaris de 300 euros per a qui guanyi menys de 1.200 euros mensuals; 200 per a qui guanyi de 1.200 a 1.800, 100 per a qui tingui una nòmina inferior a 2.500 i res per a la resta. Lògicament, aquests diners sortirien dels excessius beneficis (sovint en negre en una economia submergida en un 25%). Les empreses incapaces de pagar aquests salaris, haurien d’ésser incautades o col·lectivitzades.
És clar, que una bona idea seria fer pagar els jugadors estrangers de futbol els mateixos impostos que qualsevol altre mortal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!