Els informatius constaten darrerament una important conflictivitat laboral. Acomiadaments a empreses addictes a les externalitzacions, vagues de serveis públics pel deteriorament causat per descapitalitzacions, protestes per horaris abusius. L’última, present a Girona, és la dels enterramorts, els quals es queixen, amb raó, d’uns horaris laborals impossibles.
Jo em pregunto… com és que una qüestió tan solemne i social com és la mort, ha d’estar en mans d’empreses privades? Quan parlem de serveis públics, fer del dol un negoci em sembla obscè.
En la meva opinió, i en la de cada vegada més gent, els serveis públics, això és, tot allò que resulta d’interès comú, han d’ésser recuperats per la societat i nacionalitzats. Gestionats directament pels ciutadans i els seus representants -és a dir, uns polítics que no són altra cosa que els nostres administradors de finques-. La vida, la mort, l’educació, l’aigua, l’energia, han d’ésser recuperats immediatament. I, lògicament, les condicions dels seus treballadors han d’ésser dignes i raonables.
L’agitació creixent del món laboral respon a una manera de fer política que ignora aquell que viu del seu treball (i després tenen la barra de parlar de cultura de l’esforç!), perceben el deteriorament imparable del seu poder adquisitiu, i com cada vegada han fer fer més per obtenir menys. Les hipoteques pugen, el valor de la cistella bàsica, també, i els salaris resten allà on eren per possibilitar que els "inversors" puguin canviar de iot cada any.
Potser faig servir un llenguatge demagog i populista. D’acord. El que passa és que si les coses continuen en aquesta direcció, no trigarem gaire a veure demagogs i populistes postulant-se entre els candidats. I potser no em semblarà malament. Al cap i a la fi, el populisme es basa en permetre fer escoltar la veu d’aquells que no tenen micròfon.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La societat camina cap a la privatització de cada cop més esferes de la vida, sota la premissa que això farà millorar el seu funcionament. La realitat és tot el contrari. El servei públic, amb els ajuts de gestió que necessitin, sempre donaran millor resposta social que el privat, que respon a la lògica econòmica neoliberal.