El final de Els Morts, de James Joyce, considerat un dels millors relats de la literatura en llengua anglesa, publicat el 1914, resulta d’una melangia estremidora. Després d’un sopar i un ball d’Epifania a una casa de Dublín, entre records, converses i banalitats, quan el matrimoni Conroy és a punt de tornar a l’hotel, algú
Contràriament al que molta gent es pensa, abans de la Revolució Industrial, la gent treballava molt menys que en l’actualitat. Sense uns dies concrets de vacances, el calendari esdevenia un rosari de festivitats cíviques o religioses, els gremis feien restringir l’activitat als seus membres per evitar l’excés de producció, i sobretot, la gent no tenia
Enric Pujol, Josep Tarradellas. El retorn del president (juny-desembre de 1977), DAU, Barcelona, 2016, 502 pp. Com explicava Oscar Wilde, l’única obligació que tenim respecte a la història, és reescriure-la. Com a historiador que, a més de lectures, acumulo certa perspectiva històrica i vivència personal, sóc conscient que una de les històries pitjor escrites i
De tant fer servir la paraula feixisme per desautoritzar l’adversari, aquesta i el que representa, s’ha banalitzat. Entès com el mal absolut, qui té poder i por de perdre’l emet el qualificatiu “feixista”, o “nazi” amb la voluntat d’aixecar un cordó sanitari respecte a les propostes incòmodes. En el cas del nostre país, el fet
Qui porti alguns anys en el món de l’educació coincidirà que una de les constants del sistema educatiu és l’impúdic contrast entre la retòrica de les bones intencions i la real impossibilitat d’atendre adequadament els alumnes amb majors dificultats. Quan vaig començar a fer de mestre, cap a finals de la dècada dels vuitanta,
Tinc l’honor d’estar entre els impulsors d’un nou manifest, que de tan d’obvi que és, fa vergonya fins i tot tornar a demanar visibilitat i signants. Aquest cop és tan simple com demanar que es pugui votar per la independència, en el que resulta aquest gest democràtic de vehicular la participació ciutadana mitjançant les
És ben coneguda la història de Joseph K, un home detingut de matinada per la policia, portat davant d’un jutge i en una dinàmica d’absurds, es troba jutjat davant d’un tribunal sense conèixer de què se l’acusa, quina llei ha infringit, o quina és la seva sentència. Aquest és el relat de “El Procés”, una
Contràriament al que defensa la propaganda antiindependentista, el procés tendeix més a dissoldre fronteres que a establir-les. Els atacs, no tant a l’independentisme, sinó a la democràcia, i aquestes ofenses quotidianes a Catalunya i les seves expressions, tendeix a reforçar la cohesió interna. Aquest és un factor que convindria estudiar a primer d’antropologia política, i
Sóc dels qui pensen que un dels principals pecats de les esquerres és el de la ingenuïtat benintencionada. Un dels fets que susciten desconfiança entre majories, més que silencioses, políticament volubles, és aquest deix de superioritat moral que desprenen les grans causes a les quals algunes opcions i personalitats polítiques semblen addictes. En un moment
Com a historiador, sóc escassament procliu a les teories conspiratòries, encara que entenc que existeixen estrategues polítics que podrien emular els millors guionistes de House of Cards. Com a historiador, i visitant ocasional d’hemeroteques, sóc també d’aquells que consideren que sovint la transcendència històrica té més a veure en els detalls, en aquells aspectes que,