Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
23 de desembre de 2013
0 comentaris
Som humans?
Arran del 92 cadàvers d’immigrants, trobats als desert, a 10km de la frontera meridional d’Argèlia:
- Som humans? Si fets així no ens commouen fins doldre’ns, fins eixir al carrer, fins sofrir per dins, som veritablement humans?
- Si els polítics de la UE no es posen d’acord per tal de tractar aquest tema en modes humanitaris, més que administratius, tenim polítics humans?
- Si els grans capitals d’occident solament veuen l’Àfrica com un graner i font de recursos per a les nostres tecnologies, som països humans?
- Si als que aconsegueixen sobrepassar la frontera terrible dels grans deserts i arriben a nosaltres els tractem com a escòria, som ciutadans humans?
I ara toca recordar el passatge de l’Evangeli de Lc 16, 19-31, del ric Epuló i del pobre Llàtzer. I cal tenir en compte, si llegim el fragment, que no diu el non del ric, però sí del pobre, Llàtzer. Per a Déu, els pobres tenen un nom, són persones. Déu diu el nom dels pobres i es dol de la inhumanitat que arrabassa als pobres el seu nom i amb ell la seua dignitat, Caldria tornar-los als pobres el nom. Veuríem com canvien les coses. Caldria começar per saber on està la ciutat d’Arlit, d’on procedien les víctimes. Després, posar-los nom.
Paràbola del ric i Llàtzer
19 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20 Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21 esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:
»–Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.
25 »Abraham li respongué:
»–Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.
27 »El ric va insistir:
»–Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, 28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
29 »Abraham li respongué:
»–Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
30 »El ric insistí encara:
»–No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
31 »Abraham li digué:
»–Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!