Els Papers de Santa Maria de Nassiu

“El tren arranca, lentamente / El pueblo viejo tienen en sus grandes casas y silenciosas / una opaca, doliente y suave claridad / perdido entre las gasas azules de la aurora” (Juan Ramón Jiménez)

I el viatger queda a l’andana. En la solitud de qui transita. Cada pas és obrir un llibre. Cada carrer guarda una biblioteca d’històries. Així deixant  a l’horitzó la silueta blanca i roja del tren de rodalies, acollit per les palmeres que pinten de mediterrani el poble, ix al seu encontre  el retaule de Sant Roc, amb la seua ermita, porta espiritual de la Muntanya.

El xicotet edifici es troba unicat en la planta baixa d’un modern edifici, amb ampla portas de fusta emmarcada en un arc formal i un epecejament de dovelles. L’interior és xicotet i el seu altar es troba sostingut per pilars de marbre de pedra. En el nínxol és venerada la imatge de Sant Roc.

El seu origen es remunta als temps de la pesta, l’ebola dels nostres avantpassats. Un veí prometé al sant que, si se’n deslliurava, li erigiria una ermita i així ho va fer. Durant la guerra civil fou destruïda i després de la contienda s’acondicionà aquest recinte.

Luis Lluch Garín relatà en el seu article publicat per Las Provuncias el 1965 el seguent encontre amb les veïnes del lloc: “cuando llega la fiesta adornan la calle con banderras. Hay procesión, misa, serenatas, tracas,… ¡Tot es perd! Abans anaven els joves de passeig pels carrers on hi havia festes… Ara tots val al cinema!”

Lectura: 1r Cròniques 29, 15