L’altre dia tenia un apunt preparat sobre lectures però em desaparegué en penjar-se’m l’ordinador. I avui l’intentaré refer però ja us avise que es veurà ampliat en dues lectures més. Començaré pel final.
Patrícia Gabancho, Crònica de la independència, Columna edicions. D’aquesta autora havia llegit alguna referència pel món dels bloc però no en sabia res més. I no sé com em vaig fer amb el llibre de què us parle. Sí ho sé: pel títol. I de veritat ha estat una troballa perquè et conta com hauria estat la independència a Catalunya després de 30 anys (cap a l’any 2037). Ja crida l’atenció la portada del llibre i el text que l’acompanya: “Catalunya vol un canvi. Per què no la independència? Qui la proclamaria? Com? Quan? I què passaria?”. Doncs el llibre contesta a aqueixes preguntes. És clar que és ficció periodística amb la màxima versemblança i un ull posat en la realitat actual. El que fa Gabancho és “plantejar-nos el joc d’imaginar què passaria si, partint de la situació actual, tan crítica per al nostre futur, la política catalana fes un tomb sorprenent i es proclamés la iondependència. Què passaria, què s’escriuria, què viuríem…, i a on arribaríem trenta anys desprérs. Ja veureu com no és tan difícil. I com val la pena.” (contraportada del llibre). Per acabar haig de dir que l’autora naix a Buenos Aires el 1952 i viu a Barcelona des de 1974. És periosdista i escriptora.
Albert Espinosa, El món groc. Si creus en els somnis, es faran realitat, Random House Mondadori. Aquest llibre m’arribà a les mans per l’autor del bloc que us enllace ací. Me n’havia parlat breument. I a poc a poc vaig anar caient en el compte que en sabia alguna coseta. És actor, director, guinosta de cinema, teatre i televisió, i enginyer industrial superior químic. Sí, heu llegit bé. I encara us sorprendrà més si sabeu que estigué des del 14 als 24 amb una càncer diagnosticat i que ha aconseguit véncer. Fou el Dr Utrera en la sèrie Abuela de verano de TVE, fet que li valgué el premi actor revelació de l’any.
El llibre consta de diverses parts. Tenim un pròleg de l’actor Eloy Azorín i dos primers capítols l’autor. I segueix amb quatre parts: PER COMENÇAR…, PER CONTINUAR…, PER VIURE… i DESCANSAR. I un Epíleg. És un llibre totalment recomanable per a qualsevol tipus de persona que es trobe en la situació que es trobe (sana, malalta, feliç, infeliç, etc.).
I del llibre destaque la part PER VIURE on exposa la seua “teoria” sobre els GROCS, com es troben els grocs i com es poden distingir?, Bateria de preguntes grogues i Conclusions sobre els grocs. Sols us dic que cada u de nosaltres tenim 23 grocs… i paga la pena cercar-los, apropar-s’hi, conversar-hi, etc. Després de llegir-lo (i arran d’una realitat que he viscut durant aquest darrer temps) estic en condicions d’afirmar que els grocs existeixen: sols cal cercar-los…
Francesc Gisbert, La llegenda del corsari, Edicions Bromera. Aquest llibre ha obtingut el premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. I és una història d’inquisidors, bandolers i corsaris que amenacen una jove morisca. La història té lloc a les acaballes del segle XVI. Salema, jove morisca valenciana, troba un home motrt enmig del camí, en tornar a casa. Si l’he llegit i serà llibre de lectura per al curs que ve (3r i 4t d’ESO) és perquè recorda un episodi oblidat de la nostra història, la convivència entre cristians i musulmans a les nostres terres, convivència que va acabar dramàticament l’any 1609 amb l’expulsió dels moriscos. Al llibre apareix com a nota curiosa el meu poble. A la pàgina 164 podem llegir
“Des del Genovés cavalcàrem fins a Llutxen i, després de passar la nit en un hostal de Benicolet, deixàrem enrere les terres de la Vall d’Albaida per endinsar-nos a la terra de la Safor.”
Bernat Joan i Marí, Sota la Màrfega, La Busca edicions. Bernat Joan i Marí ha estat membre del PE i és catedràtic de llengua i literatura a Eivissa. Ha escrit novel.la i teatre i és especialment conegut per les obres d’assaig en el camp de la socilingüística. Sota la Màrfega és una novel.la d’intriga molt actual perquè els fets que s’hi narren poden passar en qualsvol indret. Com a bon coneixedor del món educatiu, alguns esdeveniments de l’obra van molt en paral.lel en aquesta “educació”. Els personatges que trobem a la novel.la són el reflex actual de la nostra societat. Hi trobem odi, enveja, mala bava, amistat, passotisme i manca de valors. I per si no n’hi haguera prou tenim la relació entre pares i fills. El sexe i l’odi són el motiu perquè dos xicots es confabulen per a matar.
I el cinqué és la revista de relats de ficció La Lluna en un Cove, número 6. En aquest número trobem els relats de Raquel Santiago (La síndrome d’Amelie), Gemma Pellisa (La prosista), Natàlia Senmartí (La Virgo Mâxima parla… i Cèsar calla) i Conrad Freixe (EL Barranc dels Batans). En recomane la lectura.
Us deixe la definició de GROC: “persona especial en la nostra vida a la qual abracem i amb la qual dormim. Marca les nostres vides i no necessita temps de manteniment. A la nostra vida n’hi ha 23. Les converses amb ells fan que millorem com a persones i que descobrim les nostres mancances. Són la nova baula de l’amistat.” (pàg. 156). Evidentment si no heu llegit el llibre… podreu entendre una cosa diferent del que són els grocs. Bona vesprada.
És l’únic dels que esmentes que he llegit. Fins i tot en vaig fer un post (que la Gabancho no li va agradar del tot perque deia que explicava massa coses).
És molt bo i versemblant, trobo.
… Sí, el món és groc i ben groc…