Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Està naixent una nova ètica, a la qual ens sumem els fronterers. Les antigues, heterònomes o amb pretensions autònomes, ja no ens serveixen. Es basaven en les relacions humanes en espais i temps compartits. Tenien les seues regles conegudes, algunes amb casuístiques molt estrictes i altres de més difuses, com la cèlebre kantiana d’obra de tal manera que la teua conducta puga convertir-se en norma universal. Però avui, ens trobem en les nostres mans amb un poder tecnològic tan formidable que podem destruir no solamemt la vida humana, sinó a més el delicat equilibri de la natura en el nostre planeta. Ja hem començat a fer-ho! Això ens exigeix una nova ètica, la de la responsabilitat, a partir de la humilitat davant aqueix poder, del temor a uns danys futurs quasi imprevisibles, però certs. Hem de deixar darrere la il.lusió promesa que el progrés obliga a fer tot el que és factible. No hem d’intervindre en l’evolució natural. El respecte a la dignitat sagrada de la persona humana i als altres éssers ens imposa uns límits. Hem d’obrar de tal manera que els efectes de la nostra acció siguen compatibbles amb la permanència de la vida humana a la Terra. Se’ns imposen unes obligacions no recíproques amb humans encara no existents i amb altres éssers que no poden reclamar drets. Aquesta nova ètica de la responsabilitat es basa en la cura. El repte d’aquesta responsabilitat col.lectiva és com induir a uns governants que estan acostumats a no atendre més que interessos concrets de possibles votants, a prendre en consideració generacions futures i les seues condicions de vida en un planeta habitable.