Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

7 d'octubre de 2009
0 comentaris

QUART DE POBLET

Municipi situat entre l’Horta i el Pla de Quart. La superfície
del terme és completament plana. El riu Túria travessa el terme pel nord, per l’oest
circula la rambla del Poyo (barranc de Xiva o de Torrent). La vila es troba
situada al marge dret del riu Túria. Ha sofert, a partir de la segona meitat
del segle XX, una gran transformació en el seu aspecte urbà, en expandir-se notablement.
Aquesta evolució és deguda al caràcter industrial adquirit en aquests darrers
anys i en la proximitat a la ciutat de València, a la qual està unida prácticament.
Actualment té més de 30.000 habitants.

 

El seu origen és molt antic, probablement és la Carteia
dels romans, per les restes arqueològiques trobades als seus voltants. Conserva
les restes del pont romà que unia Quart i Paterna, en què es troben vestigis íbero-romans.
El rei Jaume I, estant al setge de Xàtiva, féu donació el 7 de gener de 1244,
del castell i la vila de Quart, juntament amb l’alqueria anomenada de La Ladera
(Aldaia), al Monestir de Sant Vicent de la Roqueta i l’hospital fundat per ell mateix, i com
l’esmerntat monestir depenia de Poblet, la vila de Quart prengué aquest
apel.latiu. En un principi estava habitat per moriscos, però a partir del 7 de
novembre de 1334, la población fou substituïda per cristians vells. Fou un
atorgament de l’abat del Monestir de Poblet als 54 nous pobladors, acollint-se
a unes terres que se’ls lliuraven en arrendament.

 

Com sempre exercí el senyoriu de Quart el monestir de Poblet,
la cura de les ànimes l’exercí un monjo de l’esmentat monestir, amb el títol de
rector, qui assistia als Sínodes diocesans des del segle XIV. En 1316 es recollien
almoines per la diòcesi per a construir l’església; el 6 de juny de l’esmentat
any el bisbe Ramon de Gascó concedia indulgències als que treballaren en la construcció
de l’església de Santa Maria de Quart. L’actual temple, dedicat a la Puríssima Concepció,
reedificat en el segle XVIII, i restaurat en 1916, és d’una nau, sense cúpula,
i l’altar és d’estil xurrigueresc. Posseeix diverses ìmatges i pintures de gran
valor artístic.

 

És digma de menció l’ermita de Sant Onofre, sobre l’origen
de la qual es conta una piadosa llegenda, en què es venera la mare de Déu de la Llum, que és la patrona de la
població, la imatge de la qual fou traslladada des de Mèxic, i se li construí
una bonica capella al voltant de 1753. A la porta de l’ermita existeix una creu
de pedra de les anomenades de terme. Pel notable creixenent demogràfic
experimentat en aquestes darreres dècades a la població, el 13 de juliol de
1971 es crearen les parròquies de Santa Cecília i la Mare de Déu de la Llum, aquesta darera en la
mateixa ermita de Sant Onofre. El 21 de novembre de 1957 es creà la parròquia
del Santíssim Crist al barri que Quart de Poblet comparteix amb
Aldaia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.