L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Growing

Deixa un comentari


L’hivern era glaçat,
i els penellons feien mal
sota els guants
molls de la neu.
El nas clavat
a l’aparador,
on les joguines dels Reis
feien venir envejotes,
vaig apendre a fer-me gran,
i vaig saber que un gest,
a voltes,
té més valor que un acte,
una mirada més que un petó,
un somriure més que una abraçada.
I rere el vidre l’oripell,
inabastable,
sense voler em va ensenyar
la teva llar de modesta façana,
un món nou
d’infinites vessanes,
on els pobres són els nobles,
i les petites coses
les més altes.
I ara sé que amb la meitat
tu vals el doble
que amb tot totes les altres.

Couleur de vie, couleur de joie
Où sont tes larmes, tous tes mots
Et puisque t’en as marre de voir
Tous les gens souffrir
Cette notion trop simple et naïve
Parvenir à vaincre une loi
Loi invisible, si injuste
Si injuste, si sombre

Vis ta vie, elle est si belle
Vis ta vie, c’est la tienne
Vis ta vie, sans mensonge
Vis ta vie, comme tu veux

Couleur de vie, couleur de joie
Où est ce feu philosophique
Ton esprit condensé, pulverisé
Subtilé par toutes tes larmes

Vis ta vie, elle est si belle
Vis ta vie, c’est la tienne
Vis ta vie, sans mensonge
Vis ta vie, comme tu veux

Vis ta vie, elle est si belle
Vis ta vie, c’est la tienne
Vis ta vie, sans mensonge
Vis ta vie, comme tu veux

[“une simple histoire”, Thievery Corporation]

__________________________________

[Imatge: growabrain.typepad.com/]

Aquesta entrada s'ha publicat en Espai sideral el 21 d'agost de 2009 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.