ENCARA HI SOM…








Encara hi som aquells cossos

on l’amor s’escampava,

on jugava el desig

cartes marcades.

Encara hi som

un silenci deixant rastre,

la paraula vella,

un febrer

remuntat les restes dels instants.

Encara  hi som…


PARADOXES

IMATGE by PURA MARÍA GARCÍA


No el teu cos

sinó el misteri del necessari temps

per deturar-me.

No els teus llavis

sinó el racó de carn

que bese amb devoció

com si fos l’illa d’un nàufrag

arrencat de la mar,

reclinat sobre una barana

d’hores retrobades.

No la llum

sinó els engorjats d’aquella nit

salvatgement eterna.