Onze de Setembre

Aquest Onze de Setembre vaig participar en una de les convocatòries de l’Assemblea, en la fórmula forçada de concentracions descentralitzades arreu, en aquets cas a la d’Horta-Guinardó, a la Rambla del Carmel. […]

Hi vaig dir això:

Que, després, vaig resumir en aquest text:

El lema general de les mobilitzacions de l’Onze de Setembre d’aquest 2020 diu:

“El deure de construir un futur millor, el dret a ser independents”.

 

M’agrada. M’agrada que es parli de drets i deures. M’agrada que es reconegui que de nosaltres depèn, no només però també, que el futur sigui millor: és aquell repte que cada generació s’ha plantejat d’ençà que el món és món: no és tant per nosaltres com pels nostres fills i els nostres néts que hem de deixar un país, un planeta, un futur millor que no l’hem trobat. Aquest és el nostre deure.

Perquè tots volem un futur millor. O no somieu, vosaltres, un futur millor, de vegades? Jo sí: jo vull poder somiar un futur millor. Això sí que és un dret! El dret de tenir projectes i esperances i compartir-los amb els altres i treballar per fer-los possibles i anar-los convertint en realitats. No el voleu reivindicar, aquest dret?

Aleshores, si tenim tot el dret a construir un futur millor, què passa amb el dret a ser independents? Doncs, tal com jo ho veig, que més que un dret passa a ser un deure. Una obligació. Un veritable imperatiu. En el nostre cas, la condició de possibilitat de qualsevol futur, i encara més d’un futur millor.

Hem de fer la independència perquè en tenim l’obligació. Perquè en depèn la supervivència del país i de la seva gent. Perquè sense independència no hi haurà futur.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet, Opinió publicada i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.