Ha aparegut providencialment a la meua ment després d’estar cavil•lant al llarg d’un viatge breu: et diràs Les veles teses i el teu nom ressonarà a can Solcades fins lo 25 d’agost de 2025. Deixem de banda les Gelosies, rutines i costeres amunt, que val a dir que m’han passat ràpid, de puntetes, discretament. Volant?
‘La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la Mort i l’Hades, el seu reialme, i tots van ser jutjats segons les seves obres.’ (Apocalipsi 20,13)
Amb el volantí a una mà i el mòbil a la butxaca. Les gavines són unes aus predadores. Fa molts anys, quan es reformava el Mercat de la Barceloneta, jo estava excavant al refugi antiaeri que hi havia als seus fonaments. Tranquil·lament dinava un trist entrepà als afores de la caseta dels obrers quan, en
I Fonedís, lo migdia s’escurça i gairebé no es deixa sentir. La vesprada s’allarga, la nit passa de puntetes. Lo migdia, quan entra pel menjador, xopa totes les manises. Les manises riuen perquè les manises es fan per a engrandir l’alegria dissimulada. II M’ho digué el Morrongo, lo pastor de Masdenverge, que enguany l’estiu seria
El sol escalfa els còdols de la platja i l’aigua on reposes, asseguda a la voreta. Aquest matí arriba sense pèrdues, no me’n sé a venir encara de la sort que vaig fer escrivin-te demandan-te que vinguesses a fer-me companyia. Perquè així tot és més assenyat, al teu costat, així tot arriba per tancar el
La fosca de la nit entra pels ulls. La nit arriba i t’acull i tu l’aculls a ella.
L’excel•lència dels canyars, un camí que voreja la mar, una mar calmosa i blava, un desig de ser vaixell que de nit fondeja i a trenc d’alba torna a casa. Oh, la vida dolça! Cerco l’amor fins a trobar-lo en la claror del midgia i la seua finíssima pluja caient sobre els nostres ulls. Oh,