Noèlia Arrotea, La creu sense Crist. Pedra de Llamp, Barcelona, 2021, 264 Imagino que la totalitat dels escriptors catalans aspirem a escriure la gran novel·la de Barcelona. I, a data d’avui, inclosos escriptors d’arreu, d’altres llengües i background, ho han intentat, amb més pena que glòria, o més entusiasme que traça. I tanmateix, potser convindria
Piotr Kropotkin, El suport mutu. Un factor d’evolució. Traducció Alba Padrós. Virus, Barcelona, 2021, 381 pp. Per qualsevol que espigolés per les biblioteques llibertàries anteriors al 36, o entre els títols que editaven una vegada i altra revistes anarquistes, no hi podia faltar Kropotkin (1842-1921), de qui fa poc vam celebrar el centenari de la
Ramon Cotarelo i Enric Pujol, Ramon Cotarelo. Vivències i creences. Una conversa entre Ramon Cotarelo i Enric Pujol, Llibres del Segle, Girona, 2020, 292 pp. El pas de ser un acadèmic reputat a un personatge públic, derivat d’una situació de crisi sistèmica és, probablement, dels episodis menys desitjats per a un pensador. Ramón Cotarelo, fa
Andreu Navarra, Devaluación continua: informe urgente sobre alumnos y profesores de secundaria. Tusquets, Barcelona, 2019, 288 pp. Aquests darrers dies he pogut llegir, finalment, aquest llibre del qual m’havien arribat bones crítiques i opinions des del món docent. Ja havia tingut de la seva publicació, i les opinions emeses en algunes entrevistes promocionals a la
Amb set llibres de narrativa i un poemari, està clar que Damià Bardera (Viladamat, 1982) és un dels autors consolidats i interessants d’una literatura catalana que, encara en ple segle XXI, no té massa clar què vol ser quan sigui gran. L’autor empordanès, que ha passat de jove provocador (i reflexiu) a adult provocador (i
Simona Levi (Dir.) Fake You. Fake news i desinformació, El Raig Verd, Barcelona, 2019, 224 pp. En el nostre país inquiet amb tirada a la dissidència, col·lectius com Xnet o noms com Simona Levi sempre apareixen per aixafar algunes guitarres que desafinen. En una societat amb certa addicció a deixar-se ofegar en gots d’aigua, la
Joan Francesc Dalmau, La Pell dels Altres, Pagès Eds., Lleida, 2007, 253 pp. La ficció en català té una gran capacitat d’autoinfringir-se ferides de mal guarir. Malgrat que el món del llibre, al nostre país, és una de les principals indústries que fa de Barcelona una de les capitals de l’edició, i que una ciutat
Josep Fontana, Capitalisme i democràcia, 1750-1848. Com va començar aquest engany, Edicions 62, Barcelona, 2019, 211. Josep Fontana és un dels millors historiadors europeus de la seva generació a l’hora de captar l’essència del seu temps. Un dels seus aspectes més interessants n’és l’evolució intel·lectual, d’un encotillat marxisme historiogràfic d’accent britànic als seus inicis, a
Manel Aisa; Per un canvi d’hàbits: Anarquisme i municipalisme al segle XXI. El Lokal, Barcelona, 2019, 136 pp. Qualsevol estudiós sobre l’anarquisme, des de pensadors com John Zerzan fins a catedràtics com Noam Chomski sap qui és en Manel Aisa. Potser és per això que és tan desconegut en un país l’establishment del qual s’esforça
Richard Sennet, Construir y habitar. Ética para la ciudad. Anagrama, Barcelona, 2019, 430 pp Des de ja fa una bona colla d’anys, Richard Sennet és un dels meus autors de capçalera. Pensador brillant, aborda problemes complexos des d’una perspectiva interessant, amb una mirada intel·ligent. Sempre defugint els tòpics, i amb una gran prevenció que li
Finalment, ja el tenim aquí. Acaba de sortir del forn el meu nou llibre Una història crítica de les esquerres, editat per El Jonc, i que podeu adquirir (espero) a l’editorial, o com es diu promocionalment, en les millors llibreries. Es tracta d’un volum que tracta de fer un recorregut històric sobre els moviments socials i
Nota: Ressenya publicada a l’edició digital de La Directa Enguany que es commemora el centenari de la vaga general de 1919, més coneguda com La vaga de la Canadenca, faríem bé d’evitar els mites i posar en context un dels esdeveniments més definitoris del conflictiu segle XX català. I això és precisament el que fa el
Josep Pimentel, Refugiats. Una història de l’exili de 1939. Pròleg de Dolors Marín. Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny. Badalona, 2019, 120 pp. De vegades oblidem que la història és una eina per dialogar amb nosaltres mateixos com a societat. Els grans traumes històrics com a experiències compartides forgen la nostra identitat, és per això que
Notes de la presentació del llibre de Jaume Ferrer i Puig Josep Maria Poble: periodisme i acció. Un intel·lectual catalanista en el Monblanc d’entreguerres (1914-1936), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2018, 315 pp. Per iniciar la meva intervenció, m’agradaria començar per una anècdota personal. Devia córrer el 1986, quan tot just estudiava magisteri a l’Autònoma, i
Montse Solé Truyols, La flexiseguretat com a política laboral, Fundació Josep Irla, Barcelona, 2018, 124 pp. Les polítiques laborals de la Unió Europea des de Maastricht ençà es caracteritzen per una retòrica de modernitat i una pràctica de regressió. La burocràcia de Brussel·les és capaç de generar grans informes amb recomanacions, que en el fons,