Fernando Barbero Carrasco, Breve y somera Historia del Anarquismo, Queimada Ediciones / Colectivo Burbuja, Madrid, 2018, 248 pp. El ritme de novetats bibliogràfiques sobre anarquisme s’ha anat normalitzant en els darrers anys, amb unes quantes desenes de títols anuals que demostra l’interès creixent sobre aquesta part substancial de la nostra història, així com un grau
La insistència. Anarquismo, cultura, autogestión (Volapuk, 2018) Alguna cosa està passant en el món de les idees. Els naufragis ideològics presents ens obliguen a mirar enrere per –des de les arrels– plantejar-se un futur més habitable. L’orgia reaccionària actual ens obliga a renovar un pensament que, a còpia de llibertat i valors il·lustrats, cercava una existència caracteritzada per
En el projecte de divulgar l’extensa documentació que Josep Tarradellas va llegar a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del monestir de Poblet, ara Edicions Dau i la Diputació de Barcelona publiquen el tercer volum relacionat amb l’actuació política de qui esdevingué el 125è president de la Generalitat i que la va mantenir viva en els
Claudio Cossu, Claudio Venza (Ed), Il razzismo fascista. Trieste, 18 settembre 1938, Kappa Vu Sas, Udine, 2014 Entre els nostres historiadors, no hi ha massa coneixement sobre el racisme italià i les seves arrels ideològiques. En converses amb amics i historiadors italians, arribo a la conclusió que tampoc es tracta d’un debat massa viu,
Xavier Casals, La Transición española: el voto ignorado de las armas, Pasado y Presente, Barcelona, 2016, 791 pp. Les dècades de 1980 i de 1990 són les de l’elaboració i difusió del que, fins fa poc, seria el relat canònic de la Transició. Un relat que, sens dubte, podríem considerar com a la versió optimista
Janet Biehl, Ecología o catàstrofe. La vida de Murray Bookchin, Virus, Barcelona, 2017, 663pp. Murray Boockhin (Nova York, 1921 – Vermont, 2006) és un dels historiadors de parla anglesa que millor van comprendre i analitzar la Revolució de 1936, i que sens dubte van exercir una benèfica influència sobre aquells que hem tractat d’investigar sobre
Ferran Aisa, Viaje por la España franquista (1969-1970), Base, Barcelona, 2017, 255 pp. Una de les referències més evocadores de la coneguda cançó “Hotel California” de The Eagles, apunta l’estiu del 69, mentre roda pel desert en moto per solitàries carreteres en moto i freqüenta motels inquietants. Les històries de carretera, com la famosa On The Road,
David Caño, Nictàlgia, Edicions Terrícola, Granollers, 2017, 83 pp. La irrupció, fa almenys una dècada, de David Caño en el panorama poètic, va representar una escomesa més entre la saludable demolició de la cursileria noucentista encara amarada en l’imaginari literari del país. Caño, com altres companys generacionals i els seus referents (Cassassas, Castillo,…) venia disposat a esculpir
He de reconèixer que Sant Jordi m’inspira sensacions contradictòries. És un dels meus dies preferits perquè, al carrer, es copsa un ambient fantàstic, amb flaire de roses i llibres, colors de primavera i la promesa de l’estiu en dies que s’allarguen. Alhora, em genera certa sensació de greuge i angoixa. Servidors de vostès, que porta
La gent de Cazabaret, centre d’estudis històrics i llibreria de referència, em fa aquesta entrevista amb motiu de la recent publicació de la biografia política de Salvador Seguí. Cazarabet conversa amb Xavier Díez: -Xavier, què t´ha fet apropar-te a aquells dies de la Barcelona revolucionària i en concert, bé especialment, fent-ho amb la figura d´en Salvador
Quan era un nen, volia ser escriptor. No és que renunciés a altres vocacions típiques dels nens de barri de l’estil «vull ser jugador del Barça» o astronauta, o pilot de Fórmula 1, pròpies de l’aclaparadora majoria de les criatures del meu entorn. Simplement, i d’acord amb les meves condicions i potencialitats, resultava més realista
Lluc Salellas, No t’espanti aquest vent. Reflexions per a una esquerra del segle XXI, Angle Editorial, Barcelona, 2016, 166 pp. Si els addictes al pensament polític acabem abusant de Gramsci és perquè ens atrau la independència de l’intel·lectual respecte a l’activista, la capacitat d’anàlisi profunda, fins i tot enfront la justícia de les causes defensades.
Doris Ensinger, Amor y anarquia. Mi vida en Alemania y con Luis Andrés Edo, Icaria, Barcelona, 2016, 463 pp. Entre 1990 i 1994 vaig ser veí d’escala de la parella Luis Andrés Edo i Doris Ensinger. En aquella època, tot just iniciava la meva precària formació d’historiador mentre feia de mestre a Barcelona. Va
La freqüent presència de Màrius Serra als mitjans de comunicació ens fa oblidar la seva condició de narrador. Un narrador que juga a la primera divisió catalana de la novel·la i que ha d’administrar el seu temps en múltiples activitats que li resten temps per fer allò que fan els escriptors de cultures normalitzades (aquelles
Pilar Carrera, Eduardo Luque, Nos quieren más tontos. La escuela según la economia neoliberal. El Viejo Topo, Barcelona, 2016, 158 pp. Des de fa algunes dècades, la pensadora Susan George ens ve denunciant el creixent segrest del pensament en la societat globalitzada. Bona part dels intel·lectuals i mitjans resten al servei del poder i