He d’admetre que sempre he estat un conservador, un carca, com se sol dir. Los que este món mos desagrada i tenim la sort de fer i desfer a la nostra manera, al marge de la barbàrie, no tenim un altra alternativa que esdevenir un merda, un carca de colló de mico, passant de l’opinió
I Entra valent lo Mestral. Tardoreja. Ara arribem de la mini disco infantil. La una de la nit. Si sou lectors fidels del bloc sabreu que ma filla Aran és balladora de mena. Durant el curs, balla tres dies entre setmana a una acadèmia de ball actual a Vinaròs i, a banda, balla a una
Camins retrobats. L’horitzó de la platja. Sense aire als pulmons.
No ho he dit encara, però la patum solcadina mereix saber que des de l’1 de juny soc tiet d’un Pau. I el cas és que ma filla està que no cap a la pell amb lo seu primer cosinet. Ma filla Aran, que fa nou primaveres que va néixer quan encara vivíem a Tarragona