Una mà n’acull una altra i lentament apareixen, amb les clarors d’un migdia, els camins del capvespre. I així s’escampa el diumenge per les places i les platges. Als terrats s’eixuguen els draps i els llençols de la bugada. La mesura humana es revolta contra els aparells elèctrics. L’energia s’acumula i es perd per sempre
I si mos trobem al Cuc, Piet, Carrillet, Bruno, i fem baixar los sants i els àngels que als vint mos custodiaven allà on acudiem arreglats, a peu o fent dit, des de Les Cases. I esta nit és la mateixa de fa vint anys, jo assegut a la barra, ara fent una cerveseta, ara
Entre margallons, alla on viu la garriga, neix la coveta.
Roca calcària, lo carst de la Serreta amb vistes al mar.
I He somniat que en obrir el meu corral, les cabres s’abraonaven sobre mi, desesperades per sortir al camp. Del terra estant, no podia fer res per no sortir-ne malferit o perjudicat. II Uns minuts abans de començar l’Eucaristia he parlat una estona amb el mossèn sobre tot allò que em preocupa. Els mossens, quan