Venim dels meandres d’antics rius
i portem el gra per ensenya
d’una història que no oblidarem.
Avui podria començar tot,
avui podria ser massa tard
per tornar a les rutes del passat.
La pluja que ha de venir a l’agost
s’amaga rere un cel estiuenc.
La seua virtut s’anticipa,
tots els origens ens reclamen
i el vent ens torna les seves veus.
Vindrà el dia de l’enyorança
però res serà com imaginem.
Arribada l’hora de sembrar,
posarem un nom a la terra
i amb les arades farem canals
per drenar les aigües sagrades.
Heus ací la nostra existència,
les llunes sobre la mar de maig,
heus ací les valls que habitarem,
les aurores que ens desvetllaran.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!