Solcades

Lo 17 d’octubre de 2010, una bona colla de ciutadans de Tarragona (la ciutat on vaig exercir d’arqueòleg una bona colla d’anys i la ciutat on va néixer ma filla Aran) vam consultar-nos sobre la independència dels Països Catalans. D’això en fa 12 anys, però jo en guardo moltes vivències precioses, molts records entranyables, fins i tot l’ambient que es vivia a la feina uns dies abans de la Consulta, en la qual jo també vaig participar activament col•laborant i passant nits en vetla amb moltíssima més gent d’una Tarragona conservadora, grisa i marcada pel clientelisme-caciquisme. Jo, vingut de Sants, a Tarragona vaig respirar i vaig viure situacions tenses a causa del que aviat vaig anomenar de boca cap endins ‘la ciutat del silenci’.

Però la Consulta del 17 d’octubre de 2010 aquella Tarragona de ‘Les Dames i Vells’ va esdevenir una altra cosa. Va esdevenir una gran trobada, com un alliberament, com un empoderament contra aquell ‘silenci’. I jo ho vaig viure molt emotivament. Sens dubte, aquell dia va marcar l’inici d’alguna cosa que molts volíem que no acabés mai, que fos capaç de donar volada a una veu que molts volen -sí, encara- ressignada.

Sorprenentment, la jornada es va desenvolupar amb normalitat i tothom qui va voler va votar cívicament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!