Tingues a punt la tristesa
a la finestra del menjador
per foragitar-la ben lluny
així que arribe la tardor.
I tingues una manta a prop
perquè la nit és gelada
allà on habiten les bestioles
que se senten però no es veuen.
És ben gelada i màgica,
la nit i la seua aurora,
és un camí de sorpreses,
de llumetes i olors noves,
de records que pengen del cel
i resolen grans enigmes.
Tingues a punt les sabates
per emprendre aquest viatge.
Tingues a punt l’esperança.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!